L’any   1985   vaig   compartir   amb   Mari   Luz Andreu   i   altres   joves,   la   il•lusió   de   preparar   les festes    del    nostre    poble    com    a    membres    de    la Comissió    de    Festes.    A    més    d’estes    activitats festives,    formava    part    d’un    grup    de    joves    que preparàvem la revista municipal “Lo Portal”.  Esta   revista   havia   nascut   al   febrer   de   1984 i   los   primers   anys   tenia   una   periodicitat   mensual, i   encara   que   avui   pugue   parèixer   una   cosa   rara, se   feia   casi   tot   de   manera   artesana.   S’escrivien los   textos   en   la   maquina   d’escriure   Olivetti   que   hi havia     a     l’Ajuntament,     després     se     feien     les fotocòpies   en   paper   DIN   A3,   i   per   acabar   s’havien de   doblar   i   grapar,   quedant   una   revista   en   format DIN A4. Per   fer   estos   treballs   de   doblegar   i   grapar   la   revista,   la   Comissió   de   Festes   col•laborava   en moltes   ocasions.   Va   ser   una   d’aquelles   nits   dels   darrers   mesos   de   l’any   1985,   quan   fèiem   Lo   Portal   a les   antigues   oficines   municipals   de   la   plaça   de   l'Església,   que   li   vaig   proposar   a   Mari   Luz   que   fes   un article   parlant   de   les   majorettes   de   Nonasp,   ja   que   a   l’agost,   per   un   cúmul   de   circumstancies   s’havia donat per acabada l’activitat del grup. Ara,   trenta   i   pico   anys   més   tard,   mos   tornem   a   reunir,   esta   volta   a   casa   seua,   davant   un   bon pessic   de   fotografies   i   un   bon   grapat   de   records,   que   mos   traslladen   a   l’estiu   de   1982   quan   va començar   tot,   i   que   per   mig   de   la   conversa   anem   recorrent   los   moments   més   importants   del   grup   de Majorettes de Nonasp “Baix Aragó”. Mari   Luz   comença   dient-me   que   a   principis   de   1982,   estava   fent   vuitè   d’EGB   (ensenyança general   bàsica,   que   constava   de   vuit   cursos   i   comprenia   dels   sis   als   catorze   anys).      Per   tant,   al   juny acabava amb l’etapa escolar. Ella,   junt   amb   Manolita   Roc   Mestre   i   Marta Altés    Albiac,    van    decidir    fer    un    petit    grup    de majorettes   infantils. Aquí   li   pregunto   com   va   sorgir   la idea,   i   respon   que   no   ho   recorda   molt   bé,   però   en   la nostra   conversa   coincidim   que   per   aquells   anys   en alguna   festa   del   nostre   poble   era   normal   veure’n,   ja que   a   pobles   veïns   com   Batea   i   Vilalba   del   Arcs   en   hi havia.    Lo   30   de   juny   de   1982,   va   ser   lo   dia   senyalat per   fer   la   festa   de   final   de   curs.   En   un   principi   estava pensat   desfilar   sols   als   estudis,   però   tal   com   anaven preparant    l’actuació    se    van    anar    animant    i    van pensar   que   faria   molt   majo   que   la   gent   ho   pugues veure.   Sense   “perea”   van   anar   a   l’Ajuntament   per que   fessin   un   parell   de   pregons   anunciant   que   les   majorettes   infantils   eixirien   dels   estudis   i   donarien una volta pels carrers del poble. Veient   la   foto   que   se   van   fer   per   la   ocasió,   hi   podem   veure   als   mestres:   D.   Jesús,   que   era   amb lo   qui   havien   fet   vuitè;   D. Andrés   “lo   Soriano”,   D.   Paco   i   una   mestressa   que   no   hem   pogut   identificar. També   podem   veure   a   quatre   dels   integrants   de   la   xaranga:   Walter,   Faneca,   lo   Magre   i   lo   Sec,   que   de manera   espontània   se   van   deixar   los   treballs   i   van   acompanyar   a   les   majorettes   en   lo   que   seria   la primera actuació. Lo   grup   de   majorettes   que   preparen   Mari   Luz,   Manolita   i   Marta,      lo   formen   sis   xiquetes   per desfilar   i   una   d’elles   porta   una   pancarta   que   diu   “Majorettes   Infantiles”.   Van   vestides   amb   una faldeta   blanca,   jersei   roig   i   un   “gorro”   blanc   fet de   cartolina.   A   més,   en   hi   ha   unes   altres   dos, que    van    vestides    en    los    colors    de    la    roba invertits,    es    dir,    faldeta    roja,    jersei    blanc    i “gorro”    roig.    Una    d’elles    porta    una    bandera d’Aragó    i    l’altra    és    l'encarregada    de    tocar    lo "pito",   i   per   tant,   és   la   que   dona   les   ordres   de l’inici   i   final   de   la   desfilada   i   de   les   diferents figures que fan durant la representació. D’aquesta    actuació    de    les    majorettes infantils   se’n   va   parlar   molt   i   bé,   i   aquelles   tres noies   que   havien   tingut   la   iniciativa,   poc   a   poc se   van   animar   per   formar   un   grup   i   preparar   una actuació per les Festes Majors. Per   la   foto   de   grup   de   Sant   Portomeu,   se   pot   observar   que   de   vuit   xiquetes   de   la   festa   de   final de   curs,   se   augmenta   lo   grup   a   quinze.   La   vestimenta   continua   sent   la   mateixa   i   com   element   nou   se pot veure un estendard amb una tela roja on s’ha pintat “Majorettes Nonaspe”.  Tornant   a   la   conversa   amb   Mari   Luz,   me   comenta   que   la   faldeta   i   capa   de   les   xiquetes   és   de roba   de   "forro",      i   l'encarregada   de   fer-les   va   ser   Asunción   Mora.   En   quant   a   la   "xaranga",   tornen   a tocar   los   mateixos   de   la   festa   de   final   de   curs,   i   aquí   recorda   que   com   no   tenien   instruments   per   tots, ella   va   parlar   amb   lo   Agustín   Alañà   Reyes   “lo   Rufo”,   bateria   del   grup   “Cànem”,   per   que   deixes   lo bombo i la caixa, cosa que va fer unes quantes voltes.  Arribat   lo   dia   23   d’agost,   com   diu   la   tradició   s’havien   de banyar   les   banderetes.   Rosabel   Albiac,   que   aquell   any   era   “Dama d’Honor”,   recorda   que   per   la   tarde,   estant   a   la   perruqueria   hi   va haver   bons   trons   i   va   caure   un   bon   aiguat   (8,5   litres   segons   lo registre   meteorològic).   Per   la   tarde   estava   previst   la   desfilada   de les   majorettes   junt   amb   lo   concurs   de   carrosses,   però   se   va   aplaçar a   la   nit.      Per   tant,   a   partir   de   les   onze   de   la   nit   se   va   fer   l’actuació de   les   Majorettes,   Grup   de   Jota   i   presentació   de   Reines   i   Dames, acabant amb l’actuació del grup musical “Bumerang”. A   més   de   l'actuació   de   la   vespra   de   Sant   Portomeu,   van desfilar   lo   dia   26   d’agost   al   camp   de   futbol,   a   la   mitja   part   del partit   de   futbol      entre   el   Nonasp   i   C.F   Móra   d’Ebre.   La   darrera actuació   del   1982,   va   ser   lo   26   de   setembre,   en   que   lo   Sindicat   va celebrar la festa del seu patró, Sant Miquel. La   bona   acollida   que   les   majorettes   van   tindre   entre   la   gent del   poble,   va   fer   que   Mari   Luz,   Manolita   i   Marta   se   plantegessin donar   continuïtat   al   grup.   Los   assajos   los   fan   al   saló   del   ball   del Sindicat    i    Jose    Miguel    Ferrer   Andreu    “lo    Magre”    fa    de    lo    que podríem   anomenar   “director   musical”,   ja   que   havia   fet   la   mili   a   un “cuartel”   de   Madrid,   on   formava   part   de   la   banda   de   música   tocant   la   caixa.   Aprofitant   la   seua experiència, adapta tres tocs diferents que havia après per fer les desfilades de les majorettes. Durant   la   conversa   en   Mari   Luz,   una   de   les   moltes   coses   que   me   va   dir   és   que   encara   guarda l’estendard   i   un   grapat   de   cintes   de   diferents   colors   que   penjaven   d’ell.   M’explica   que   a   cada   cinta fique   una   data,   que   se   correspon   amb   cada   una   de   les   actuacions   fetes.   Gràcies   a   esta   bona   idea, sabem   que   la   primera   actuació   de   les   majorettes,   l’any   1983,   va   ser   durant   la   Setmana   Santa, concretament lo 2 d’abril, festa del Dissabte Sant. Les   següents   actuacions   de   l’any   1983   són   a   les   Festes   Majors.   L’Ajuntament   a   la   sessió   de   10 d’agost   acorda   que   lo   dia   23   per   la   tarde,   al   mateix   temps   que   se   celebra   lo   concurs   de   carrosses   per portar   a   les   Reines   i   Dames   d’Honor   (la   presentació   se   fa   per   la   nit),   se   faci   l’actuació   de   les majorettes, acordant pagar-les 12.000 pessetes i la compra d’un estendard amb el seu nom. Amb   Mari   Luz,   miram   la   foto   de   grup   de   les   festes   de   1983,   i   veiem   que   ara   són   dinou   xiquetes i   me   comenta   que   los   vestits   són   d’una   roba   millor   i   com   l’any   passat,   los   ha   fet   Asunción   Mora.   Los “gorros”   al   ser   de   cartró,   diu   que   cada   any   se   feien   nous.   També   observam   que   les   majorettes   ja   no porten sabata blanca, sinó que han comprat botes blanques. Continuant   amb   les   explicacions,   senyala   un   altre   element   nou   que   cal   destacar,   són   uns bastons   o   totxos   que   porta   cada   xiqueta,   per   fer-los   girar   mentre   desfilen   de   manera   rítmica.      Diu que   los   van   comprar   a   la   tenda   de   roba   de   Castañer,   i   estaven   fets   de   les   barres   de   penjar   les cortines. També    observem    lo    nou    estendard    que havia   acordat   pagar   l’Ajuntament.   Recorda   que lo   va   bordar   Isabel   Siglés,   i   observam   que   a   la part   de   dalt   hi   posa   ”Majorettes   i   Banda   Baix Aragó”,   al   mig   hi   està   l’escut   de   Nonasp   i   davall “Nonaspe”.   A   més,   a   la   part   superior   dreta   hi estan   penjades   les   cintes   de   les   actuacions   que havien   fet   anteriorment.   L’encarregat   de   portar- lo és Rodrigo. I   per   fi   arribem   al   dia   23   d’agost   de   1983. Havien    passat    molts    dies    assajant,    los    vestits nous,   los   bastons,   l’estendard,   nervis   i   sobre   tot molta   il•lusió. A   les   7   de   la   tarde   està   programat lo   concurs   de   carrosses   i   l’actuació   de   les   majorettes.   Però   tal   com   avança   la   tarde   lo   cel   se   torna   a posar   obscur,   se   forma   una   tronada,   hi   ha   llamps,   trons,   i   cau   en   molt   poc   rato   26,2   litres.   Una   volta més s’ha complit la tradició: s’han banyat les banderetes.  Com   totes   les   tronades,   al   cap   d’un   rato   escampa   i   se   decideix   fer   los   actes   programats.   Per les   fotos   podem   veure   que   lo   Portal   està   ple   de   gent,   pel   carrer   de   la   Mare   de   Déu   baixen   desfilant les   majorettes   i   darrere   lo   “Magre”   que   toca   la   caixa   i   lo   “Sec”   lo   bombo.   Un   tros   més   enrere   ja   se veuen les carrosses que participen al concurs per portar a la nit les Reines i Dames. La   plaça   després   de   la   tronada   està   molt   banyada,   per   lo   que   les   condicions   no   són   les   més idònies   per   fer   algunes   de   les   figures   que   han   preparat,   ja   que   s’han   de   posar   agenollades   o   gitades   al terra.   Però   a   pesar   de   tot   ho   fan,   demostrant   lo   molt   que   havien   treballat   preparant   l’actuació.   Lo darrer   dia   de   festes,   tornen   a   desfilar,   al   camp   de   futbol,   a   l’hora   que   estan   programades   les cucanyes. Amb   Mari   Luz   situam   a   les   festes   de   1983,   una   conversa   entre   l’Alcalde,   José   Albiac   Altés   i elles,   amb   la   finalitat   de   millorar   lo   grup.   La   conseqüència   és   que   al   menys   en   dos   o   tres   ocasions   que l’Alcalde   anava   a   Saragossa   a   gestionar   les   coses   del   poble,   Mari   Luz,   Manolita   i   Marta   lo   van acompanyar,   i   éste   les   va   portar   a   l’Ajuntament   de   Saragossa.   Allí   diu   que   van   estar   al   despatx   de l’Alcalde,      Ramón   Sainz   de   Varanda,   al   que   li   van   demanar   entrevistar-se   amb   la   directora   de   les majorettes de Saragossa. Lo   grup   de   majorettes   de   Saragossa   s’havia format   l’any   1969.   Del   primer   moment   la   directora és   Corita   Viamonte,   i   Mari   Luz   recorda   com   ella   les va   ensenyar   a   fer   diferents   passos   i   moviments.   A més,   les   va   animar   a   que   elles,   també   participessin com a majorettes a les actuacions.  Una   anècdota   contada   per   José   Albiac   “lo Xupeno”,    és    que    l’alcalde    de    Saragossa,    Ramón Sainz   de   Varanda,   va   estar   a   Nonasp   lo   dia   de   Sant Portomeu    de    les    festes    de    1979,    i    diu    que    les majorettes   de   Saragossa,   van   vindre   amb   ell,   com se   solia   dir   en   aquells   temps:   “Sense   cobrar   un duro”.   Van   actuar   este   mateix   dia   per   la   tarde   al camp    de    futbol,    a    la    mitja    part    del    partit programat amb motiu de la festa del patró. Aquells   darrers   mesos   de   1983,   un   altra   iniciativa   per   millorar,   va   ser   la   creació   d’una   banda de   música,   composta   de   quatre   cornetes,   dos   caixes   i   un   bombo.   Per   aidar   a   finançar   la   compra   dels instruments,   demanen   ajuda   econòmica   a   la   CAI   (Caja Ahorros   de   la   Inmaculada)   i   preparen   lo   sorteig d’uns    regals    en    combinació    amb    la    Loteria    de    Nadal    (22-12-1983),    fent    uns    talonaris    amb participacions de 25 pessetes cada una. L’encarregat   d’instruir   musicalment   al   grup   de   nois   joves   que   formaran   la   banda   de   música, continuarà   sent   lo   “Magre”,   ja   que   a   la   mili   a   més   de   tocar   la   caixa,   diu   que   quan   descansaven   als assajos, los companys que tocaven la corneta li deixaven tocar i així en va aprendre una mica. La   primera   actuació   de   1984,   va   ser   lo   18   de   març,   durant   la   festa   dels   Quintos.   A   les   fotos veiem   algunes   de   les   millores   fetes   al   grup:   la   incorporació   com   a   majorettes   de   Mari   Luz,   Manolita   i Marta,   a   més   d’altres   noies   de   la   seua   edat,   desfilant   un   total   de   26   noies;   lo   “gorro”   de   cartró,   s’ha substituït   per   un   “coletero”;   veiem   a   la   banda   de   música;   i   a   més,   han   incorporat   unes   cintes   de gimnàstica    rítmica,    que    fan    que    los    diferents moviments siguin més espectaculars. Un   detall   que   me   comenta   Mari   Luz,   és que   al   incorporar-se   les   més   grans   per   desfilar, per    elles    compren    botes    de    segona    mà    a    les majorettes   de   Batea.   I   diu,   que   a   les   xiquetes   no els   van   demanar   mai   res,   ja   que   amb   lo   que   els pagaven   per   fer   les   actuacions,   donacions   de   les caixes     i     sorteigs     ja     s’apanyaven     per     tirar endavant. La   segona   actuació   d’este   any   va   ser   lo   24 de    juny    a    Favara,    però    aquí    me    diu    que    no recorda   que   festa   era.   I   ja   mon   anem   a   les   Festes Majors   de   1984,   on   trobam   programat   lo   dia   23   a les   19:30h   de   la   tarde,   l’actuació   de   les   Majorettes   “Baix Arago”.   Per   altra   part,   reunit   l’Ajuntament acorda donar una ajuda “per reposició de vestuari” de 30.000 pessetes a canvi d’una actuació. La   vespra   de   Sant   Portomeu   de   1984,   no   se   va   complir   la   tradició,   i   per   tant,   no   va   ploure. L’actuació   se   va   poder   fer   sense   cap   incident   i   les   Majorettes   “Baix   Aragó”,   van   poder   lluir   lo vestimenta   nova   que   havien   preparat   per   esta   actuació,   destacant   un   “sombrero”      amb   una   cinta   roja i un llacet blanc al coll. A   partir   de   les   festes   de   1984,   hem   de seguir   lo   rastre   del   grup   per   mig   de   la   revista “Lo   Portal”.   Esta   informa   de   l’actuació   que   fan lo    23    d’abril    de    1985,    dins    dels    actes    que programa   l’Ajuntament   per   celebrar   la   festivitat de Sant Jordi, patró d’Aragó. Continuant   amb   “Lo   Portal”,   a   la   revista de   juny,   podem   llegir   que   lo   dia   23   d’este   mes van   actuar   a   Massalió,   representant   a   Nonasp   al Dia    Comarcal    Infantil,    que    va    organitzar    la parròquia d’esta Vila. La    següent    actuació    serà    com    en    anys anteriors,    la    vespra    de    Sant    Portomeu    per    la tarde,   al   mateix   temps   que   se   celebra   lo   concurs de   carrosses.   Però   segons   podem   llegir   a   “Lo   Portal”   del   mes   d’agost:   “No   van   poder   actuar   per problemes de vestuari”. Tornant   a   l’article   que   Mari   Luz   va   escriure   i   que   se   va   publicar   a   “Lo   Portal”   del   mes   de desembre   de   1985,   explica   les   causes   per les   que   no   se   va   poder   actuar   a   les   festes de   1985:               “Todo   iba   muy   bien   pero   llegó el   momento   en   que   se   tenía   que   cambiar   el vestuario   y   como   teníamos   dinero   ahorrado lo     hicimos,     siempre     contando     con     el Ayuntamiento   que   nos   daba   subvenciones. Aguantamos   un   año   más,   pero   este   verano ocurrió   lo   más   temido,   los   trajes   volvieron a      quedarse   pequeños,   las   botas   lo   mismo (…) total que decidimos no salir…” També   a   este   article   parla   de   les il•lusions,   sensacions,   orgull,   por,   nervis... ”Las   cosas   que   hemos   ido   pasando   y   hemos hecho     con     tanta     ilusión,     esos     nervios cuando   faltan   unos   minutos   para   empezar   la   actuación,   esos   pequeños   enfados   cuando   las   cosas   van mal,   esos   pequeños   momentos   de   orgullo   que   satisface   tanto   cuando   al   terminar   una   actuación   la gente   aplaude.   Todos   sabemos   que   no   era   mucho   y   que   fallos había   pero   lo   bonito   era   que   nadie   parecía   verlos. Todo   eso   es como   una   magia   que   dura   un   tiempo   y   luego   se   desvanece,   a nosotras no duró desde junio del 82 hasta agosto del 85. Lo   grup   de   majorettes   “Baix   Aragó”   forma   part   de   la memòria   col•lectiva   de   la   gent   del   nostre   poble.   Sense   cap dubte   és   un   bon   record   per   tots   los   que   vam   tindre   la   sort   de veure-les    actuar.    Gràcies    a    totes    elles    per    la    dedicació    i esforç   que   en   lo   seu   dia   van   fer,   ja   que   estes   iniciatives   són les que mos fan sentir l’orgull de ser de Nonasp.