A   finals   del   2017,   vaig   publicar   al   facebook   dels Amics   de   Nonasp,   l'historia   de   Miquel   de Picardies   i   Margarita   Lecha,   que   després   de   casar-se   a   Nonasp   l’any   1906,   se’n   van   anar   a   l’Argentina, a la ciutat de Buenos Aires, a treballar i fer fortuna.             Per   conèixer   l'historia   vaig   anar   a   parlar   en   Alícia Albiac,   ja   que   ella   i   lo   seu   home,   quan   se   van   casar   lo   5   de maig   de   1956,   se   van   ficar   a   viure   amb   Margarita   Lecha,   i   la   van cuidar hasta que es va morir lo 27 de febrer de 1961.              Al   llarg   d’aquella   conversa,   també   me   va   parlar d’Agustín,   germà   de   Margarita,   del   que   me   va   dir   que   havia   set torero,   i   clar,   me   va   parèixer   que   hi   podia   haver   una   bona història per contar, però ho vam deixar pendent per més avant.                Ara   he   tornat   a   casa   seua,   hem   reprès   la   conversa   i entre    los    dos    hem    mirat    de        reconstruir    la    història    d’este nonaspí,   del   que   no   sabem   gran   cosa,   per   sense   cap   dubte,   la seua   afició   als   toros,   fa   d’Agustín   Lecha   Roc      un   personatge interessant.                Los   seus   pares   són   Antònio   Lecha   Llop   i   Maria   Roc Roc.    Los    va    casar    mossèn    Domingo    Casanova,        lo    20    de setembre   de   1879,   a   la   església   de   Sant   Portomeu   de   Nonasp. Tenen    sis    fills:    Antònio    (1880-1897);    Trinidad    (1882-1882); Agustín,   lo   nostre   protagonista,   que   naix   lo   17   d’agost   1884; Margarita    (1887-1961);    Romaldos    (1890-1891)    i    Maria    (1893- 1895).               Alícia,   al   seu   testimoni,   me   diu   d’ell   que   se’n   va   anar   a   treballar   a   Barcelona   de   molt   jove   i allí   va   aprendre   l’ofici   d’ebenista.   També   destaca   que   sempre   va   tindre   molta   afició   als   toros,   ja   que va   fer   de   "banderiller"   i   més   avant   de   torero.   Me   diu   que   a   Nonasp   la   gent   lo   coneixia   com   “Lecha,   lo Torero” i per corroborar-ho m’ensenya una fotografia en la que està torejant.                En   ella   se   veu   a   un   torero   amb   la   capa   a   la   mà   esperant   al   toro.   Davall   lo   torero   hi   ha   una creu   feta   per   saber   que   se   tracta   de Agustín   Lecha,      i   amb Alícia   convenim   que   la   va   deure   de   fer   ell mateix, amb la finalitat de enviar-la a sa mare i que el pogués conèixer.                La   fotografia   és   en   realitat   una   postal,   i   a   la   part   inferior   hi   ha   unes   lletres   mig desdibuixades   a   les   que   encara   se   pot   llegir   “Cardona”,   poble   al   que   torejava,   i   que   pertany   a   la comarca   de   Bages   (Barcelona).   En   quan   a   l’any   de   la   fotografia,   tenint   en   compte   l’any   que   va   nàixer, la situem a la dècada dels anys deu del segle XX.               Agustín   a   Barcelona   va   conèixer   a   Felisa   Ortega   Santamaria,   amb   la   que   es   va   casar,   posant- se a viure  al carrer Flor de Lliri, número 3. Lo matrimoni no té fills.                A   meitat   dels   anys   20,   sa germana      Margarita      que      estava      a l’Argentina,    torna    a    Nonasp    per    fer-se càrrec   de   sa   mare,   ja   que   li   fan   saber que     s’ha     xafat     la     “cadera”     d’una caiguda.   Ho   farà   hasta   lo   10   de   gener   de 1931,   en   que   sa   mare   mort   a   Nonasp. Desprès   se’n   va   a   viure   a   Barcelona,   a   la casa   de   són   germà   Agustín   i   Felisa,   on   hi viu   hasta   ven   avançats   los   anys   30,   en que     desprès     de     tenir     una     embòlia, decideix tornar a Nonasp.                Cap   allà   l’any   1940,   Felisa Ortega   pateix   una   malaltia   i   com   lo   seu home,   Agustín,   no   la   pot   cuidar   ja   que treballa,     la     porta     a     Nonasp,     on     sa germana   Margarita   la   cuida,   hasta   que   mort   lo   19   de   gener   de   1941,   a   l'edat   de   54   anys,   és   enterrada al fossar de Nonasp.                Arribats   a   este   punt   de   la   conversa,   li   pregunto   a   Alícia   que   relació   familiar   tenia   en   los germans    Lecha,    explicant-me    que    los    seus    iaios    (Albiac    Roc),    eren    cosins    germans    d’Agustín    i Margarita (Lecha Roc).               Alícia Albiac Albiac   i Angel   Cervera   Ferrer,   se   van   casar   lo   5   de   maig   de   1956   i   de   viatge   de nuvis   van   anar   a   Barcelona,   on   hi   van   estar   deu   o   dotze   dies,   a   ca   Maria Albiac   Barberán,   germana   de són pare d'Alícia.                      Un   dels   dies,   van   anar   a   dinar   a   casa   d’Agustín Lecha   i   quan   van   acabar,   éste   los   va   pagar   unes   entrades   per anar   al   cine   “Princesa”,   que   estava   a   la   Via   Laietana,   on feien   la   pel•lícula   “Pan,   amor   y...   celos”,   protagonitzada   per la Gina Lollobrigida.                Acabada   la   pel•lícula   los   va   portar   a   la   plaça   de toros   Monumental,   a   la   Gran   Via   de   les   Corts   Catalanes.   Ell tenia   les   claus,   i   recorda   com   va   obrir   les   portes   i   los   va ensenyar   tota   la   plaça.   Quan   van   estar   als   "torils",   los   anava dient de que ramaderia era cada un dels toros que hi havia.                A   les   instal•lacions   de   la   plaça,   Agustín   Lecha, tenia   un   quartet   i   a   la   porta   hi   posava   “Maestro   Puyero”. Dins   hi   havia   un   banc   de   fusta   i   allí   los   va   explicar   que   feia les banderilles i afilava les "puyes" per los picadors.                Com   era   d’ofici   ebenista,   durant   molts   anys,   los dies   que   no   treballava,   los   va   dedicar   a   la   seua   afició,   als toros   i   la   preparació   de   les   banderilles   i   "puyes".   Alícia   diu que tots los diumenges la seua feina era anar als toros.                   Com   hem   dit, Alícia   al   casar-se   amb Angel,   se   van posar   a   viure   amb   Margarita   Lecha,   i   me   diu   que   són   germà mentre   va   poder,   de   tant   en   tant   venia   a   Nonasp   a   veure   a   sa   germana.   Ho   va   fer   hasta   que   va   morir a Barcelona, lo 26 de desembre de 1960.