Les noies del «Plantel»
Tots
coneixem
o
ham
sentit
parlar
de
la
Oficina
Comarcal
Agro-Ambiental
de
Casp,
que
es
la
que
s'encarrega
dels
assumptes
de
l’agricultura
i
la
ramaderia.
Pos
be,
als
anys
70
del
segle
passat,
estes
oficines
se
coneixien
en
lo
nom
de
“Extensió
Agrària”
i
depenien
del
Ministeri
d’Agricultura.
Va
ser
a
traves
d’estes
oficines,
que
se
va
fer
un
esforç
per
dinamitzar
a
la
joventut
rural.
Se
van
ajuntar
als
jovents
en
uns
grups
que
se
deien
“Plantel
de
Extensió
Agrària”
i
podien
ser
de
nois
o
de
noies,
però sempre sense barrejar.
A
Nonasp
l’any
1973
se
va
crear
lo
“Plantel”
i
va
ser
format
per
35
noies.
Al
programa
de
Festes
de
1974,
se
donaven
a
conèixer
i
explicaven
que
una
noia
de
Casp,
que
li
dient
Mariví
(Mª
Victoria
Vigo
Salamero),
Agent
d’Economia
Domèstica,
los
havia
fet
unes
xerrades
de
decoració
i
de
primers
auxilis.
També
destacaven
la
participació
en
la
plantació
de
arbres
i
rosers
al
parc infantil de la carretera.
A
nivell
comarcal
havien
concursat
en
la
fase
de
“Habilidades
y
Realizaciones”,
presentant
un
estudi
de
Nonasp
i
aconseguint
lo
tercer
premi.
Però
lo
important
va
ser
la
participació
al
concurs
en
la
fase
“Artistica”
a
on
se
van
presentar
en
“Baile
a
través
de
los
tiempos”,
aconseguint
lo
primer
premi
comarcal,
després
son
campiones
provincials
i
quartes
al
concurs regional.
Del
“Plantel”
recordo
que
ja
fa
uns
quants
anys,
hi
havia
sentit
parlar
a
Pilarín
Tomàs
Ràfales
“Garxa”,
i
tenia
lo
record
de
que
per
damunt
de
tot
s’ho
havien
passat
molt
bé.
Con
que,
este
estiu
passat,
vaig
quedar
amb
ella
un
dia
per
la
tarde,
i
li
vaig
demanar
que
recordes
aquelles vivències. Això es lo que me va contar:
“De
Casp
venia
una
noia
que
li
dient
Mariví
i
que
treballava
a
la
oficina
de
Extensió
Agrària.
Mos
va
començar
a
fer
reunions
per
les
noies
joves
del
poble
als
“estudis”
vells,
al
carrer
Maella.
De
primer
vam
començar
a
fer
activitats
manuals
i
les
fèiem
al
tard.
De
les
noies
més
joves
hi
estave
Aurea,
i
devíem
de
tindre
entre
15
a
23
anys aproximadament. Vam deure de començar cap a l’any 73 i va durar tres o quatre anys.
MADRID
A
més
de
les
activitats,
cada
any
fèiem
una
excursió.
La
primera
que
recordo
vam
anar
a
Madrid,
Aranjuez,
Toledo,
Segòvia,
“Valle
de
los
Caidos”,
lo
palau
de
“Riofrio”
i
la
“Granja
de
San
Idelfonso”.
Quan
ja
tornàvem
cap
a
casa,
mos
vam
parar
al
“Monasterio
de
Piedra”.
Vam
anar
en
un
autocar
de
Guiral
de
Casp.
L’autocar
anava
ple,
i
érem
noies
de
Casp,
Maella
i
Nonasp.
D’aquí
del
poble,
Déu
n'hi
do,
les
que
hi
anàvem,
una
vintena
si
que
hi
devíem d’anar.
MALLORCA
Un
altre
any
vam
anar
a
Mallorca,
al
mes
de
maig.
També
hi
vam
anar
amb
noies
de
Maella
i
Casp,
de
Nonasp
seriem
una
vintena.
Vam
anar
totes
amb
un
sol
autocar
de
Guiral,
que
mos
va
portar
hasta
lo
port
de
València.
Allí
vam
agarrar
lo
“barco”
i
vam
fer
lo
trajecte
per
la
nit. A cada quatre noies mos van donar un camarot per poder dormir.
Recordo
que
totes
les
noies
se
van
gitar,
i
a
mi
Mariví,
no
se
perquè,
me
va
dir:
“Tu
que
tienes
poco
sueño,
cuando
veas
que
se
hace
de
día,
me
avisas,
que
es
muy
bonito
ver
amanecer
en
el
mar”.
Però
jo
en
vaig
fer
una
de
molt
grossa,
quan
vaig
veure
que
se
feia
de
dia,
allí
al
“pasillo”
de
les
habitacions
que
dormíem,
hi
havia
dos
“chalecos”
salvavides
penjats,
con
que
me’n
vaig
posar
un,
i
a
la
habitació
que
estava
a
la
vora
de
la
meua,
que
hi
dormien
quatre
noies
del
poble
(no
recordo
qui
eren),
començo
a
picar
i
en
la
veu
mes
dobla
que
vaig
poder
fer,
los
cridava:
“Que
s’afone
lo
“barco, que s’afone lo “barco”!
Mig
dormin
que
estaven,
van
obrir
la
porta
i
al
veurem
a
mi
en
lo
“chaleco”
salvavides
i
que
apretava
a
córrer
com
si
ho
fera
per
salvar-me,
se
van
“asustar”
molt.
La
Mariví
quan
ho
va
saber,
me
va
dir:
“Si
estuviéramos
en
la
península
te
mandaba
a
casa”.
Jo
cada
volta
que m’acordo encara me’n en ric.
A
Mallorca
hi
vam
estar
quatre
dies,
estàvem
al
barri
de
Can
Pastilla
(l’Arenal).
Vam
visitar
les
Coves
del
Drac;
amb
un
barquet
vam
anar
de
Pollença
a
Formentor;
vam
anar
a
Manacor
a
veure
les
perles,
la
Catedral
de
Mallorca i més coses.
Una
nit
vam
anar
a
una
discoteca,
ja
que
no
hi
havíem
estat
mai
a
cap.
Vam
pagar
3.000
pessetes
cada
una
i
tan
prompte
estàvem
dins
com
fora,
de
tanta
“oscurina”
i
soroll
que
hi
havia.
JACA
També
vam
anar
en
un
autocar
de
Guiral
i
vam
estar
una
setmana
per
Sant
Antoni.
A
esta
excursió
vam
arreplegar
tres
nois
de
Pina
i
un
d’ells
que
li
dient
Angel,
se
va
casar
en
Mercedes
“la
Cana”.
Vam
visitar
Sabiñánigo
i
vam
anar
a
esquiar
a
Candanchú
i
Formigal.
També
vam
anar
a
patinar
a
la
pista
de
gel
de
Jaca
i
allí
hi
van
hi
haver
bones
esbatussades.
Anàvem
totes
agarrades
per
la barana.
CONCURS
DE
BALL
De
primer
se
va
fer
a
Casp
un
concurs
comarcal
i
cada
poble
va
presentar
lo
que
va
voler.
Estàvem
quatre
o
cinc
pobles
de
los
que
després
formaven
la
comarca de Casp.
Naltros
vam
preparar
lo
“Baile
a
través
de
los
tiempos”.
Ho
vam
preparar
a
dalt
del
Sindicat,
al
saló
de
ball.
Vam
fer
vindre
a
l’oncle
German
(lo
barber)
que
estava
casat
en
la
tia
“Coca”,
l’oncle
“Molinero”
que
vivia
a
la
plaça
de
Santa
Llúcia
i
a
l’oncle
“Cano”,
son
pare
de
Mercedes,
que
sabien
ballar
molt
lo
tango.
Ells
mos
van
ensenyar
a
ballar
lo
tango.
Los
demés balls los vam preparar naltros.
Rosa
Mari
“la
Maneta”
era
la
presentadora.
Vam
fer
en
paper
un
mapa
en
les
nacions
d’on
eren
los
balls
que
havíem
de
ballar.
A
cada
ball
que
fèiem
eixia
la
“Maneta”
i
feia
una
mica
d’explicació d’on era lo ball.
Lo
"pasdoble"
“Mi
Jaca”
lo
vam
ballar
dos
parelles,
una
era
Rosa
Maria
Rams
i
Angelines
“la
Danga”
i
altra
parella
ere
Rosita
“la
Hilaria”
i
jo
(Pilarín
“la
Garxa”).
Altres
noies
van
ballar
lo
Tango,
lo
Vals, lo Can-can, lo Xarleston, lo Rock i lo Pop.
Lo
darrer
ball
va
ser
lo
Can-Can
i
per
acabar-lo,
les
noies
que
ballaven
se
posaven
de
cul
al
públic
i
tres
s’ajocaven
i
s’aixecaven
les
faldetes
ensenyant
lo
cul
i
la
sorpresa
era
que
a
la
calça
hi
portaven cada una la lletra de la paraula “FIN”.
En
les
diferents
actuacions
que
vam
fer
me
vaig
posar
dos
vestits,
al
poble
i
a
Movera
me’l
va
deixar
Paquita
“la
Fumarra”,
que
era
de
quan
se
va
casar
i
a
Casp
era
un
vestit
en
“lentejueles”
de
Pilar
“la
Rosenda”.
La
meua
parella,
que
feia
d’home,
portava
un
traje
de l’oncle Manuel “lo Gravat”.
Primer
vam
concursar
a
Casp
en
los
pobles
de
la
comarca
i
allí
vam
guanyar.
Després
vam
anar
al
concurs
provincial
i
també
vam
guanyar
i
per
tant
vam
anar
a
la
final
que
era
regional
i
se
va
celebrar
a
Movera,
quedant
les
quartes.
Tots los nois de Nonasp que estaven fen la mili a Saragossa mos van vindre a veure.
Quan
mos
van
dir
de
participar,
mos
insistir
en
que
no
podia
haver
cap
professional,
gent
coneguda
o
participar-hi
en
un
grup
de
jota,
ja
que
si
no,
tots
haguessin
anant
a
cantar
i
ballar
jotes.
Mos
van
explicar
que
podíem
fer
teatre,
ball
o
lo
que
fos.
Però
a
la
final
regional,
se
va
presentar
lo
Pastor
d’Andorra,
que
ja
era
famós,
i
clar,
va
guanyar.
Lo
públic
hi
va
protestar
molt,
cridant
“tongo”,
perquè
van
guanyar
en
contra
de
les
bases
del
concurs.
Acabat
lo
concurs
una
de
les
noies
de
Nonasp,
va
donar
la
casualitat
que
va
passar
per
davant
del
Pastor
d’Andorra
i
de
la
indignació
que
portava
li
va
dir:
“Usted ya es un viejo para participar aquí”.
Com
a
premi
de
quedar
los
quarts,
mos
van
pagar
un
viatge
a
Salou
d'un
dia.
En
aquell
temps
mos
ho
vam
passar
molt
bé,
ja
que
encara
no
se
viatjava
gaire.
La
gent
no
tenia
cotxes
i
si
marxaves
del
poble,
era
per
anar
en
lo
tren
a
casa
d’alguna
tia,
que
a
lo
millor
tenies
per
Barcelona”.
Per Mario Rius
© Amics de Nonasp. 2019