A   principis   del   segle   XX,   Espanya   i   França   s'havien repartit   lo   Marroc,   encara   que      Espanya   només   exercia   influència en les zones costeres, a les ciutats de Ceuta i Melilla.                L’any   1921,   durant   lo   regnat   d'Alfons   XIII   se   va   intentar ampliar    aquesta    zona    d'influència    cap    a    l'interior,    al    territori anomenat   El   Rif.      Allà   habitaven   tribus   berbers   dedicades   a   la ramaderia    nòmada,    que    se    van    unir    per    combatre    a    l’exercit invasor,   comandats   per Abd   el-Krim   que   va   començar   la   campanya apoderant-se    dels    forts    dels    espanyols    i    massacrant    als    seus ocupants.   Al    juliol,    lo    general    Silvestre    es    veu    voltat    per    los rifenys    a   Annual,    on    sense    aigua    ni    menjar    los    espanyols    són aniquilats    casi    tots,    inclòs    lo    general    Silvestre.    La    tragèdia continua   amb   la   retirada   deshonrada   des   supervivents   i   altres episodis com lo de “Monte Arruit”.                Les   notícies   del   “Desastre   d’Annual”   tenen   un   fort impacte   entre   los   espanyols,   i   Nonasp   no   és   una   excepció.   Lo   4   de setembre    de    1921,    a    la    sessió    ordinària    de    l’Ajuntament    se informa   d’una   comunicació   del   Capità   General   de   la   5ª   Regió,   on comunica   les   intencions   de   regalar   a   l’exercit   de   operacions   a l’Àfrica   un   aeroplà   amb   el   nom de   “Zaragoza”   i   que   la   compra   sigui   amb   l’esforç      i   les   aportacions econòmiques    de    tots    los    pobles    de    la    província,    fent    una subscripció popular.                A   la   mateixa   sessió,   l’Alcalde,   Casildo   Altés,   dirigint-se als   regidors,   informa   que   a   les   passades   festes   de   Sant   Portomeu, lo   tercer   dia   de   festa   se   va   fer   la   plega,   figurant   a   la   Presidència, una   representació   civil,   eclesiàstica   i   militar.   Se   va   voltar   per   los carrers    del    poble    amenitzant    la    festa    patriòtica    la    banda    del Regiment   d’Aragó,   arreplegant   la   quantitat   de   187,50   pessetes. L’Alcalde   proposa   arrodonir   la   quantitat   a   200   pessetes,   abonant l’Ajuntament    la    diferència.    Amb    l’acord    de    tots    los    regidors s’acorda   que   se   destinin   100   pessetes   per   los   soldats   i   les   altres 100 per la compra de l’aeroplà.                   La   preocupació   per   la   sort   que   poden   córrer   los nonaspins   que   estan   fent   la   mili   a   l’Àfrica   deu   de   ser   molt   grossa, ja   que   l’Ajuntament   en   sessió   ordinària   de   2   de   octubre   de   1921, informa d’una iniciativa popular:                “Se   da   cuenta   del   propósito   de   dar   una   velada   literaria musical   por   los   aficionados   de   esta   localidad,   en   un   local   que   sea bien    espacioso,    donde    pueda    caber    el    pueblo    entero    si    fuera preciso,   con   el   fin   de   poder   recoger   fondos   para   los   pobres   soldados   que   están   luchando   en   África,   los cuales   cuentan   con   la   cooperación   del   Ayuntamiento   y   de   las   demás   autoridades   tanto   civil   como eclesiástica.   Puesto   que   se   tiene   conocimiento   de   que   son   diez   los   soldados   de   este   pueblo,   que   están luchando   y   defendiendo   el   honor   español,   se   acuerda   contribuir   a   dicha   fiesta   con   la   cantidad   de   50 Pts.,   o   sea   a   razón   de   cinco   pesetas   cada   uno   y   si   hubiera   más,   se   acuerda   aumentar   esta   cantidad con   la   misma   proporción.   Al   mismo   tiempo,   para   conocimiento   del   vecindario   y   de   los   padres   o tutores   de   los   soldados   se   acuerda   hacer   un   pregón   recordándoles   a   los   padres   de   los   propios soldados,   se   sirvan   pasar   por   la   Secretaría   del Ayuntamiento   durante   las   horas   de   oficina   a   manifestar en   que   Regimiento   y   punto   se   hallan   prestando   los   servicios   en   honor   a   la   patria,   al   objeto   de   que   una vez   hecha   la   distribución   de   cuanto   toca   a   cada   uno   pueda   remitírseles   por   giro   postal   a   su   nombre respectivo.”                Fonts   orals   conten   que   se   van   ajuntar   los   grups   teatrals   del   Centro   Republicà   i   del   Sindicat Agrícola,   que   en   aquells   temps   eren   molt   aficionats   a   la   representació   de   sainets.   Per   construir l’escenari,   se   utilitzen   taulons   dels   paletes   del   poble   amb   los   que   se   fa   l’armadura,   i   esta   se   folra amb   canyissos,   cortines   i   cobrellits.   Este   escenari   se   construeix   a   l’actual   carrer   “Ensanches”,   ja   que en   aquell   temps,   a   més   de   ser   un   carrer   ample,   era   un   carrer   sense   eixida,   igual   que   lo   carrer   Cosme, ja    que    hi    havia    un    gran    corral    de bestiar,     propietat     de     Miguel     Franc Sasot.                 Este   estiu   passat,   Miquel Simó   (net)   em   va   deixar   una   fotografia que    conserva    de    esta    representació teatral   i   entre   ell   i   la   seua   dona   li   van posar   nom   a   alguns   dels   que   participen a   la   representació.   Me   van   contar   que lo   seu   iaio   Miquel   Simó   Solé,   Secretari de   l’Ajuntament,   va   ser   l’encarregat   de dirigir    al    grup    d’actors.    A    les    fotos, veiem   que   van   col•laborar   lo   mestre   de xiquets   Enrique   Casaus   Bernad   i   també hi   està   per   aidar   l’agutzil   José   Mompel Roc.    També    se    deixen    fotografiar    lo matrimoni    format    per    Miguel    Franc Sasot   i   Rosario   Álvarez   Domènech,   en aquells    moments    són    los    propietaris més importants de la localitat.                No   sabem   en   que   ordre   van   arribant   les   noticies   a   Nonasp,   però   la   més   desgraciada   va   ser la   comunicació   de   que   lo   soldat   Miguel   Melic Albiac,   figurava   a   la   llista   dels   desapareguts   al   “desastre d’Annual”.               Aquí   he   demanat   la   col•laboració   a   Montse Andreu   Melic,   ja   que   estam   parlant   d’un   germà de   la   seua   iaia,   i   vet   aquí,   que   he   tingut   sort,   ja   que   m’ha   deixat   dos   fotografies   de   Miguel   Melic Albiac.     A   més,   me   diu   que   era   fill   de   Miguel   Melic   Llop   i   Josefa Albiac Taberner,   havia   nascut   lo   15   de juliol   de   1899,   al   carrer   de   la   Presó   número   9.   Havia   quintat   l’any   1920   i   havia   set   destinat   per   fer   lo servei   militar   al   Regiment   d’Infanteria   de   Ceriñola   número   42,   a   la   ciutat   de   Melilla.   Lo   22   de   juliol de   1921,   segurament   se   troba   al   campament   que   les   tropes   espanyoles   tenen   a   Annual,   i   on   se produeix la anomenada batalla d’Annual, conseqüència de l’atac de les tropes del Rif.                          Al     llibre     de     Quintos     de l’Ajuntament,   a   la   pàgina   corresponen   a   los Quintos    de    1920,    on    figura    Miguel    Melic Albiac,    al    final    de    pàgina,    lo    Secretari    de l’Ajuntament     Miquel     Simó     Solé,     fica     la següent anotació:                “Miguel   Melic   Albiac,   figura   en   la lista   de   los   desaparecidos   en   el   desastre   de Marruecos,    habiendo    hecho    por    su    familia todo   lo   que   ha   sido   necesario.   Alcanzando   el pago   de   los   haberes   de   un   año,   lo   que   le   ha correspondido   del   donativo   de   los   españoles residentes   en   la   Habana,   recuperadas   las   55 Pts.    que    le    guardaba    el    Capitán.    Hecho    el expediente   de   pobreza,   para   alcanzar   una   pensión,   por   seguir   figurando   como   desaparecido.   A   los padres   se   les   concede   una   pensión   de   Pts.   328,50:   Comunicado   del   Regimiento   Infantería   de   Ceriñola nº   42   desde   Melilla   en   fecha   19   de   octubre   de   1923   =   Otra   del   Gobierno   Militar   de   la   provincia   de Zaragoza por el General Gobernador en fecha 17 octubre de 1923.”                Les   baixes   del   conflicte   se   calculen   en   unes   1.000   rifenys   i   unes   15.000   de   les   tropes espanyoles.   La   majoria   del   soldats   espanyols   eren   reclutes   forçosos,amb   escàs   entrenament,   mal equipament i també escàs subministrament.