“Será   virtud   o   será   defecto,   pero   es   evidente   el   hecho,   los españoles        y    más    los    nonaspinos,    somos    por    temperamento, individualistas,   indisciplinados,   refractarios   a   toda   organización,   y   no me     explico     cómo     hayamos     podido     organizar     la     Sociedad     de Impuestos.   La   idea   de   libertad,   es   para   nosotros   una   idea   pura, mejor   dicho   primitiva,   hacer   cada   cual   lo   que   se   le   antoje,   porque todos nos creemos abogados.                Pues   yo   entiendo   que   en   vez   de   hacer   cada   uno   lo   que quiera,   es   ponernos   de   acuerdo   para   que   todos   hagamos   lo   que debemos   hacer,   que   es   fomentar   la   Sociedad   (…)   Un   ejemplo   bastará para   demostraros   lo   que   creíamos   antes,   y   somos   ahora,   cuando   se inventó   la   máquina   del   ferrocarril,   la   dirigía   un   solo   maquinista. Después   como   se   perfeccionó   la   máquina   se   complicó,   y   notamos   con recelo   que   a   medida   de   su   perfeccionamiento   disminuyó   la   libertad individual.   Luego   vinieron   las   protestas,   rebeldías,   revoluciones.   No queríamos   renunciar   a   tanto,   no   éramos   consentidores   de   lo   que pasaba   antes.   Así   nació   la   nueva   fórmula,   de   armonía   al   parecer entre    nosotros,    y    por    lo    tanto    seremos    nosotros    mismos    quienes gobernaremos   la   máquina,   quienes   hemos   de   hacer   flotar   la   Sociedad para el día de mañana”.                                                                                                                   M. Simó – 1915 La   Societat   d’Impostos   Voluntaris,   que   l’any   1913   s’havia creat   per   sanejar   les   arques   municipals,   buscant   una   forma   més justa   d’aplicar   los   impostos   locals,      l’any   1922   continua   tenint partidaris,   però   també   detractors.      A   la   sessió   de   l’Ajuntament   de 9    d’abril    de    1922,    l’Alcalde    Casildo    Altés    “Mensiana”    proposa dissoldre   la   Societat   d’Impostos   a   partir   de   1   de   gener   de   1923, raonant   que:   “muchos   que   pertenecen   a   la   Sociedad   de   Impuestos Voluntarios   de   esta   Villa   y   los   que   no   pertenecen   se   desentienden en   pagar   en   frutos   los   primeros   a   la   Sociedad   y   los   segundos   en metálico,    (…)    y    de    poner    toda    clase    de    obstáculos    en    su funcionamiento,   en   una   palabra   que   esta   clase   de   individuos   o vecinos,   no   quisieran   pagar   de   ninguna   forma   ni   manera”.   D’altra banda,   M.   Simó   a   la   sessió   de   13   de   novembre   de   1922,   defensa   la gestió   de   la   Societat   d’Impostos   dient:   “que   desde   el   año   1913,   ha venido   funcionando   con   tan   gran   acierto,   como   mera   Recaudadora para    hacer    efectivo    el    cupo    de    Consumos    del    Repartimiento vecinal”. Arribada   la   Dictadura   de   Primo   de   Ribera,   Casildo   Altés   es destituït   d’Alcalde   i   s'anomena   una   nova   Corporació   Municipal   lo   7 d’octubre    de    1923,    que    la    presideix    Mariano    Ráfales    Llop “Sinyoreta”.   Lo   nou   Ajuntament,   prepara   uns   nous   impostos   municipals,   per   compensar   los   ingressos que   es   tenien   de   la   Societat   d’Impostos.   Una   volta   aprovats,   als   pocs   dies,      l’Alcalde   i   set   regidors, presenten   la   dimissió,   anomenant   lo   1   d’agost   de   1924,   a   D.   Enrique   Casaus,   mestre,   com   nou Alcalde.  La     polèmica     continua,     entre     la necessitat     de     tenir     ingressos     per     fer possible   lo   funcionament   de   l’Ajuntament   i la   oposició   a   pagar   impostos   i   desconfiança amb   la   gestió   de   l'administració   municipal. Casildo   Altes,   que   ara   és   regidor,   sol•licita una   revisió   de   les   comptes   municipals   del darrers   anys   i   dels   comptes   de   la   Societat d’Impostos.       Lo       Delegat       Governatiu,         anomena   lo   12   d’agost   de   1924   per   fer   la revisió    al    mateix    que    ho    proposa,    que després   de   fer   algunes   investigacions,   lo   7 de   novembre   de   1924,   decideix   renunciar, quedant tot en no res. La    polèmica    per    els    comptes    es tanca   en   fals,   i   proclamada   la   República   es   produeixen   altres   incidents,   los   darrers   dies   de   1931   i principis   de   1932.   A   l’hora   d’aprovar   lo   pressupost   municipal   de   1932,   hi   ha   un   grup   de   veïns   que protesten,   perquè      consideren   que   algunes   partides   de   “gastos”   són   excessives,   considerant   que   el Secretari M. Simó no los ha elaborat correctament. L’alcalde   Mariano   Tomás,   lo   11   de   gener   de   1932,   suspèn   per   un   mes   de   sou   i   feina   a   M.   Simó, per   absentar-se   45   hores   sense   permís.   Posat   lo   fet   en   coneixement   del   Governador   Civil,   ordena   a l’Alcalde   la   restitució   de   M.   Simó,   fent-la   efectiva   lo   26   de   gener,   per   tant,   ha   de   rectificar   als   quinze dies.    Continuant   amb   esta   dinàmica,   lo   24   de   gener   de   1932,   l’Ajuntament   proposa   una   revisió   dels comptes   municipals,   des   de   l’any   1912   fins   lo   14   d’abril   de   1931.   És   dir,   es   proposa   revisar   la comptabilitat de tots los anys que porta al front de la Secretaria M. Simó. Lo   21   de   febrer,   s'anomena   per   fer   la revisió     a     Saturnino     Fustero     Murillo,     de Saragossa,    amb    les    condicions    econòmiques de   150   pessetes   per   la   gestió,   més   20   pessetes diàries    pels    treballs    de    revisió,    corrent    a càrrec   de   l’Ajuntament   los   viatges   i   fonda. Feta   la   revisió   presenta   una   memòria   amb   les irregularitats   que   ha   trobat,   diu   que   hi   ha pagaments    mal    justificats,    que    afecten    a diferents alcaldes i funcionaris. L’Ajuntament,    d’acord    amb    la    llei, pregunta   als   interessats   pels   pagaments   mal justificats,    presentant    estos    los    descàrrecs. Examinades   les   acusacions   i   los   descàrrecs, l’Ajuntament    en    sessió    de    24    de    juliol    de 1932,   acorda   declarar   absolts   a   tots   acusats que   figuraven   al   Plec   de   Càrrecs   presentant per    Sr.    Fustero.    A    proposta    de    M.    Simó s’acorda:   “Después   de   haber   sido   todos   absueltos   con   verdadera   satisfacción   de   deber   cumplido   y   el fallo   dado   pueda   prevalecer   ante   las Autoridades   competentes,   se   acuerda   acceder   a   lo   solicitado   por el   Secretario   del   Ayuntamiento   D.   Miguel   Simó   Solé,   dar   cuenta   del   mismo,   al   Sr.   Presidente   del Colegio   Oficial   de   Secretarios,   Depositarios   e   Interventores   del Administración   Local   de   Zaragoza   y   al Gobernador   Civil   de   la   misma,   a   fin   de   que   la   honorabilidad   del   digno   funcionario,   comprobado   el celo   e   interés   desplegado   en   sus   gestiones   municipales,   quede   bien   patentizada   para   lo   sucesivo, como premio, después de llevar más de veinte años de servicios, en este y único pueblo”. Lo   resultat   de   l’Auditoria,   penso   que   va   ser   un   punt   d’inflexió,   en   la   relació   dels   regidors republicans   i   lo   Secretari.   Los   primers   a   mida   que   anava   avançant   lo   procés   de   l'auditoria,   se’n   van adonar   que   estaven   tirant   los   diners,   i   decideixen   donar-la   per   acabada   i   no   sol•licitar   l’informe   de dos   advocats   com   es   demana   al   plec   de   càrrecs,   ja   que   la   gestió   administrativa   havia   set   correcta. Adonant-se   que   la   aplicació   d’impostos,   encara   que   fos   impopular   i   de   fàcil   critica,   era   necessària   per lo  bon funcionament de l’administració municipal i realitzar millores al poble. Per   altra   banda   M.   Simó   diu:   “El   marcharme   como   tengo   ocasión,   sería   cobardía,   a   pesar   de todo,   prefiero   permanecer   aquí   entre   vosotros,   para   defender   mi   honor   y   poderos   inculcar   a   tiempo los   buenos   sentimientos   que   me   animan,   que   no   ignorareis   que   son   de   Apóstol,   de   Maestro   y   de víctima   del   deber,   seguramente   que   si   vivimos   dentro   de otros   veinte   años,   con   la   cultura   que   recibe   la   generación   de ahora,    puede    ser    más    agradecida    o    por    lo    menos    sabrá respetar   mis   canas,   ya   que   mis   buenos   consejos   no   les   ha   de faltar   para   guiarles   por   buen   camino,   para   hacer   un   pueblo grande   en   todos   los   ramos   que   pueda   ser   honor   y   gloria   de España. A   partir   de   l’estiu   de   1932,   comença   una   etapa   de gestió   municipal   molt   intensa,   que   sol   es   pot   produir   quan   hi ha   bona   relació   entre   regidors   i   funcionaris.   En   lo   període   de 1932-36,   es   pot   destacar   la   construcció   de   l’actual   traçat   de la   Costa   de   Matarranya   i   la   instal•lació   de   11   llums;   millora de    l’enllumenat    públic;    la    instal•lació    dels    primers    cinc parallams:    Escoles,    Centro    Republicà,    Sindicat    Agrícola, Ajuntament    i    a    una    casa    de    la    Mola;    a    les    Escoles    es construeixen   dos   aules   noves,   passant   de   tenir   un   mestre   i mestressa,   a   doblar   el   personal   docent;   es   fan   molts   jornals entre   la   gent   del   poble   per   millorar   lo   traçat   del   camí   del Volter;     lo     topònim     de     “costa     del     pinets”,     ve     d’una replantació   que   se   va   fer   a   la   citada   costa   i   altres   partides del   terme;   se   construeixen   uns   abeuradors   a   la   costa   del Sot; i s’aconsegueix la construcció de la carretera de Batea.    Mentre   tant,   lo   Secretari   M.   Simó,   a   mes   de   treballar per   la   bona   gestió   del   municipi,   es   veu   compensat   amb   la   assistència   a   diferents   congressos,   contant en algun d’ells, amb la complicitat dels regidors municipals. Lo   19   de   desembre   de   1933,   després   de   les   eleccions   generals,   es   constitueix   lo   segon   govern que   presideix Alejandro   Lerroux. A   Nonasp,   la   majoria   republicana   de   l’Ajuntament,   pertany   al   partit Radical   de   Alejandro   Lerroux,   i   per   mitjà   dels   diputats   radicals,   es   concerta   una   entrevista   a   Madrid amb   Alejandro   Lerroux,   a   principis   de   febrer   de   1934,   a   la   que   assisteix   l’alcalde   Mariano   Llop,   lo tinent   alcalde   Agustín   Reyes   Comas   i   lo   regidor   Càndido   Soler   Gimeno,   aconseguint   que   se   iniciï   la tramitació de l’expedient per construir la carretera de Batea. Del   resultat   de   l'entrevista,   lo   21   de   febrer,   es   comunica   al   diputat   Radical   D.   Darío   Pérez,   que aprofitant   lo   viatge   a   Madrid,   que   el   Secretari   de   la   Corporació,   Miquel   Simó,   ha   de   fer   per   assistir   a l'Assemblea   Extraordinària   de   Col•legits   de   Secretaris,   Interventors   i   Dipositaris,   que   se   celebra   de   los dies   23   al   28   de   febrer,   li   donarà   una   còpia   del   plànols,   memòria   i   pressuposts   de   l'Escola   Unitària amb   habitacions   per   als   mestres,   que   es   vol   construir   a   la   localitat,   a   demés   de   documentació relacionada amb la sol•licitud de construcció d’una carretera al camí del Volter. A   l’estiu   de   1934,   a   Gijón   se celebra     lo     VII     Congres     Nacional Municipalista,   del   3   al   12   d’agost.   Los diaris     de     Gijón     “El     Noroeste”     i “Región”,     en     les     edicions     del     5 d’agost    de    1934,    informen    de    la arribada   de   congressistes   i   diuen:   “la representación    del   Ayuntamiento    de Nonaspe    (Zaragoza),    compuesta    del Alcalde     D.     Agustín     Reyes     y     el Secretario    D.    Miguel    Simó...”.    En realitat     los     que     van     assistir     al congres,    segons    me    informa    Miquel (net)   van   ser      M.   Simó   i   lo   seu   fill Carlos   Simó,   i   m’ho   demostra   deixant- me unes fotografies del congrés. Lo   20   de   juny   de   1935,   José Mompel        Roc,        “Alguacil”        de l’Ajuntament,   compleix   los   65   anys,   edat   fitxada   per   cobrar   lo   retiro   obrer.   Mompel   és   la   persona amb   que   delega   M.   Simó   durant   les   absències   per   assistir   als   congressos,   ja   que   fa   també   les   funcions d’Auxiliar                       Administratiu. L’Ajuntament    per    cobrir    la    vacant lloga   lo   4   de   juny   a   Carlos   Simó   Estañ, fill   de   M.   Simó,   de   forma   provisional, i   a   partir   del   20   de   juliol   de   1935 passa   a   ser   l’Auxiliar   Administratiu   de l’Ajuntament de Nonasp. El    diumenge    23    de    juny    de 1935,       M.       Simó       assisteix       en representació     de     l’Ajuntament     de Nonasp,   a   la   assemblea   de   constitució de     la     Unió     de     Municipis     de     la província     de     Saragossa,     que     se celebra    al    saló    de    sessions    de    la Diputació   Provincial.   Lo   30   de   juny   se li   paga   50   pessetes   en   concepte   de “gastos” d’assistència. L’u    de    maig    de    1936,    a    les    tres    i    mitja    de    la    tarda,    comença    al    saló    de    sessions    de l’Ajuntament   de   Casp   lo   Congrés   Pro-Autonomia   d’Aragó.   Lo   dia   2   està   dedicat   a   fer   unes   basses   per elaborar   lo   futur   Estatut   i      lo   dia   3   es   clausura   lo   congrés.   Entre   els assistents    hi    estan    algunes    de    les    autoritats    polítiques    més importants    del    Front    Popular    d’Aragó.   També    los    pobles    de    la comarca   estant   representats   i   en   el   cas   de   Nonasp,   la   comissió   que assisteix   al   congrés   la   formen   l’alcalde   Mariano   Llop   Tomás,   lo tinent   alcalde   Agustín   Reyes   Comas   i   lo   secretari   de   l’Ajuntament Miquel Simó Solé. Al    febrer    de    1936, comencen     les     obres     de construcció   de   la   carretera de   Batea,   i   l’Ajuntament   ja prepara   nous   projectes   per millorar    lo    dia    a    dia    dels nonaspins.   En   sessió   de   24 de   maig,   es   contesta   a   una circular     de     la     Diputació Provincial,       en       la       que pregunta   quines   són   les   necessitats   més   urgents   del   poble:   1a   - Construir   quatre   cases   per   al   mestres;   2a   -   Acabar   amb   la construcció   del   camí   del   Volter;   3a   -   Sol•licitar   el   telèfon,   per considerar-lo d'urgent necessitat. Lo   18   de   juliol   de   1936,   arriba   a   Nonasp   la   notícia   de   la revolta   dels   militars   de   l’Àfrica   contra   la   República.   Lo   19   per la    nit,    se    constitueix    un    Comitè    Revolucionari.    Lo    23,    a proposta   del   president   del   Comitè,   es   reuneix   a   l’Ajuntament la   Corporació   Municipal   i   lo   Comitè,   acordant   que   este   darrer es   farà   càrrec   del   poble,   quedant   destituït   l’Alcalde,   Regidors, Secretari i Auxiliar Administratiu.  Comença   la   guerra,   lo   desastre   de   la   guerra,   un   confrontació   entre   espanyols,   veïns,   amics   i familiars,   que   va   trencar   la   convivència   i   on   tots   van   perdre.   Miquel   Simó   Solé   va   ser   víctima   de   la repressió anarquista i mort a Nonasp lo 11 de febrer de 1937.  -