Miquel Simó Solé (1a part)
Durant
lo
mes
d’agost
i
setembre
de
2017,
he
tingut
la
sort
de
compartir
amb
Miquel
Simó,
la
meua
passió
per
la
història
i
la
seua
passió
per
conèixer
la
història
de
la
seua
família
i
en
concret
la
del
seu
iaio.
Miquel
és
net
de
Miquel
Simó
Solé,
secretari
de
l’Ajuntament,
i
fill
de
Carlos
Simó,
auxiliar
de
l’Ajuntament
durant
tota
la
seua
vida
laboral.
D'ell
recordo
haver
sentit
contar,
que
coneixia
l’Ajuntament
millor
que
los
diferents
secretaris
i
al
que
la
gent
depositava
la
seua
confiança
a l’hora de fer qualsevol gestió.
Miquel
ha
posat
a
la
meua
disposició
un
bon
pessic
de
documents
del
seu
iaio,
jo
li
he
passat
informacions
que
tenia.
Les
hem
llegit,
després
ho
hem
parlat,
i
tots
dos,
mos
hem
pogut
fer
una
millor
de
idea
com
era
lo
seu
iaio.
Sense
cap
dubte,
va
ser
una
persona
compromesa
amb
la
millora
de
la
gent
i
del
poble,
influint
a
les
diferents
corporacions
municipals,
per
aconseguir
los
objectius
que
ell
considerava
justos.
Los
pares
són
Francisco
Simó
Viñas,
natural
de
La
Portellada
(Teruel)
i
Juana
Soler
Roca,
nascuda
a
Mequerensa,
però
de
descendència
paterna
de
Nonasp
i
materna
d’Almatret.
Lo
matrimoni
no
sabem
on
es
va
casar,
ni
les
diferents
poblacions
on
van
residir,
segurament
per
qüestió
de
treball.
Lo
primer
fill
del
matrimoni
és
Lorenza,
que
naix
a
Nonasp,
lo
24
de
juliol
de
1879,
al
carrer
de
la
Mare
de
Déu,
on
estan
domiciliats
los
seus
pares.
Mort
al
poc
temps,
al
nostre
poble,
un
26
d’octubre
1879.
Los
demés
fills
naixen
a
Barcelona.
Lo
nostre
protagonista
Miquel
Simó
Solé,
naix
l’any
1881;
després
naix
Francisco,
que
mort
lo
20
de
juliol
1885,
a
la
edat
de
2
anys
a
Nonasp;
continua
Antonio,
que
de
jove
se’n
va
a
Mèxic
i
allí
se
casa;
Clementina
que
mort
de
part,
però
lo
seu
fill
aconsegueix
viure;
i
Mercedes
que
de
jove
se
posa
a
monja,
i
mort
lo
5
de
juny
de
1921,
a
l'edat
de
24
anys,
a
la
ciutat
de Guadalajara.
Encara
que
no
sabem
a
l'escola
que
fa
los
seus
estudis,
si
que
puc
afirmar
que
és
un
alumne
brillant,
ja
que
a
l'
edat
de
15
anys,
se
li
concedeix
un
diploma
per
haver
fet
un
curs
de
comptabilitat
“Teneduria
de
Libros”,
al
col•legi
“Solà”,
al
barri
barceloní
de
Les
Corts,
amb
la
qualificació
de
“Sobresaliente”.
Continua
estudiant
per
exercir
de
professor
de
"primera
enseñanza",
i
una
volta
acabada
la
carrera,
se
posa
a
treballar
a
una
escola,
al
carrer
Sant
Gabriel,
al
barri
de
Gràcia,
on
exerceix
la
professió
de docent. Va arribar a ocupar lo càrrec de director de l'escola.
Compagina
lo
treball
de
mestre,
amb
la
que
deu
de
ser
la
seua
passió:
la
fotografia.
Obre
un
estudi
fotogràfic
i
si
dedica
professionalment.
Això
m’ho
corrobora
Miquel
(net),
que
m’ha
deixat
diferents
fotografies
familiars,
on
se
por
llegir
“Fotografía
M.
SIMÓ
–
Ronda
San
Pablo,
11
–
Chaflán
Aldana,
11
–
Galería
en
planta
baja
–
Barcelona”.
A
més
de
les
citades
fotografies,
buscant
per
internet
he
trobat
altres
fotografies
de
M.
Simó,
on
retrata
homes,
dones,
gent
jove,
xiquets
i
xiquetes
petits,
de
comunió,
etc.
Totes
estes
fotografies
que
encara
se
conserven
avui
en
dia,
mos
poden
donar
una
idea,
de
la
qualitat
que
com
fotògraf va tenir.
A
pesar
de
viure
a
Barcelona,
conserva
los
vincles
familiars
i
emocionals
amb
Nonasp.
En
aquells
primers
ferrocarrils
de
la
MZA,
que
faciliten
les
comunicacions
i
les
relacions
entre
la
gent,
visita
Nonasp
de
tant
en
tant,
posant-se
a
festejar
i
al
cap
d’un
temps,
lo
27
de
desembre
de
1906,
se
casa
a
l'església
parroquial
de
Nonasp,
amb
Maria Estañ Andreu, de 21 anys, natural i veïna de Nonasp.
Lo
matrimoni
viu
a
Barcelona,
on
Miquel
continua
amb
lo
seu
treball
de
mestre
i
fotògraf.
A
l’any
escàs,
arriba
lo
primer
fill,
i
Maria
lo
ve
a
tindre
a
Nonasp,
a
la
casa
dels
seus
pares.
Lo
28
d’octubre
de
1907,
naix
una
xiqueta
que
li
posen
de
nom
Maria,
igual
que
la
seua
mare.
Esta
primera
filla
té
poca
salut
i
mort
a
Barcelona
als
pocs
mesos.
Al
següent
any,
1908,
naix
Miquel,
a
la casa familiar de Barcelona.
A
principis
de
l’any
1912,
estant
d’alcalde
de
l’Ajuntament
de
Nonasp
D.
Narciso
Castañer,
se
convoca
un
concurs
per
la
provisió
de
la
plaça
de
secretari,
per
un
sou
anual
de
996
pessetes,
280
de
sobresou
i
150
per
la
avaluació
de
la
riquesa
territorial.
Se
presenten
sis
candidats,
i
d'ells,
per
unanimitat
se
nombra
a
Miquel
Simó
Solé, en la sessió de 11 de febrer de 1912.
Com
a
secretari
de
l’Ajuntament,
possiblement
la
principal
preocupació
és
la
situació
econòmica
en
que
se
trobar
la
institució
local,
de
la
que
diu:
“Además
(de
los
impagados)
la
Hacienda
nos
tiene
embargado
el
66
por
ciento
de
todos
los
ingresos,
el
Contingente
provincial
el
25.
¿Cómo
puede
subsistir
el
Ayuntamiento
con
el
9
por
ciento
restante?
De
ninguna
manera.
Uno
de
los
males
peores
que
tropezamos,
que
esos
tantos
por
cientos
embargados,
es
la
sequía
y
la
falta
de
cosechas
que
se
notan
de
una
porción
de
años
a
esta
parte,
que
al
pobre
labrador,
día
tras
día,
entierra
sus
esfuerzos,
sus
sudores
y
sus
pobrezas
y
todos
los
años
son
iguales,
para
él
sus
esperanzas
siempre
le
salen
defraudadas sino pagaría…”
La
delicada
situació
econòmica,
fa
que
se
busquin
altres
maneres
més
justes
d’aplicar
los
impostos
locals
i
sanejar
les
arques
municipals.
S’estudia
un
sistema
que
està
donant
bons
resultats
a
pobles
com
Faió,
La
Pobla
de
Massaluca,
Almatret,
etc.
Convençuts
que
a
Nonasp
també
pot
donar
bons
resultats,
lo
8
de
setembre
de
1913,
se
constitueix
per
271
propietaris
la
Societat
de
Impostos
Voluntaris,
nombrant
president
a
Matías
Latogeta
Lacostena i secretari a Miguel Simó Solé.
S'acorda
que
la
Societat
actuarà
en
principi
cinc
anys,
i
l’impost
consistirà
en
el
4%
dels
fruits
que
se
recol•lecten,
efectuant
el
pagament
en
especies:
blat,
ordi,
“centeno",
panís,
civada,
ametlles,
olives,
fesols,
etc.
En
quan
al
vi
se
pagarà
en
metàl•lic,
0,75
pessetes
per
cada
carga
de
verema
i
les
patates
se
pagarà en metàl•lic lo 4% de seu valor.
Al
cap
d’un
any,
se
celebra
Junta
General
i
M.
Simó
llegeix
un
informe
en
el
que
explica
les
bondats
del
nou
sistema
de
cobrar
los
impostos,
que
lo
considera
més
just
i
equitatiu,
ja
que
s’aplica
segons
la
riquesa
de
cada
llaurador:
“La
Sociedad
de
Impuestos
Voluntarios
ha
funcionado
para
que
el
Ayuntamiento
no
sufriera
la
bancarrota
que
era
de
esperar
el
día
menos
pensado
(…)
Lícito
era
pues,
que
llegará
el
día
de
que
cada
vecino
contribuyese
a
las
cargas
públicas
del
Municipio,
con
arreglo
a
su
posición,
a
sus
riquezas
y
viviendas
respectivas,
porque
tampoco
era
lícito
que
pagase
el
uno
por
el
otro
(…)
Que
al
buen
pagador
porque
se
retrasase
de
una
o
más
anualidades,
viniere
un
recaudador
y
cobrare
unos
tantos
por
cientos
algo
crecidos
de
apremios,
quedando
siempre
las
mismas
cuotas;
mientras
que
a
otros
no
se
les
dijera
nada.
Pues
bien,
como
eso
se
ha
concluido
ya,
se
subsanaran
en
lo
sucesivo
tales
deficiencias
y
se
pondrá
a
cada
vecino
a
su
altura
correspondiente
y
contribuirán
todos a medida de sus respectivas riquezas”.
A
principis
de
1913,
los
socis
del
Centro
Republicà
Lerrouxista
que
hasta
aquell
moment
tenen
un
local
llogat
al
carrer
Nou,
construeixen
amb
l’esforç
de
tots
los
socis
un
nou
local
al
carrer
Maella,
i
que
una
volta
acabat
se
coneixerà
com
“Casa
del
Pueblo”.
A
un
text
de
M.
Simó
diu:
“Pero
sabed
y
entended
que
fui
yo
uno
de
los
puntales
para
subirla,
en
metálico
y
en
sacrificios
personales,
que
no
se
olvidan
jamás,
y
en
prueba
de
ello,
como
agradecimiento,
conservo
como
reliquia
en
mi
poder
un
oficio
en
el
que
se
me
participó
el
nombramiento
de
socio
protector,
cuyo
acuerdo
fue
tomado
en
fecha
28
de
septiembre del año 1913”.
Lo
20
d’octubre
de
1914,
naix
lo
tercer
fill
del
matrimoni,
al
que
li
posen
per
nom
Carlos-
Agapito-Máximo
Simó
Estañ.
Als
quatre
dies
de
haver
nascut,
es
batejat
a
l'Església
parroquial
de
Nonasp
per
mossèn
Luciano
Royo,
que
havia
arribat
a
Nonasp,
lo
29
de
setembre
de
aquell
mateix
any.
Durant
lo
bienni
1919-20,
se
construeixen
les
escoles
del
carrer
Maella,
sent
Alcalde,
Mariano
Ràfales
Llop
“Sinyoreta”.
Durant
este
període
la
Societat
d’Impostos
Voluntaris
paga
factures
per
valor
de
2.791,50
pessetes.
A
la
Junta
General
de
la
societat
de
27
de
març
de
1921,
se
informa
dels
pagaments
efectuats,
i
davant
la
queixa
d'un
dels
socis,
lo
secretari
M.
Simó
diu:
“La
Sociedad
de
Impuestos,
no
es
más
que
una
mera
recaudadora
de
los
fondos
del
Ayuntamiento,
para
que
los
distribuía
en
la
forma
que
mejor
crea
conveniente
(...)
El
Ayuntamiento
tiene
en
proyecto
instruir
un
expediente,
para
pedir
una
subvención
al
Ministerio
de
Instrucción
Pública,
con
que
poder
pagar
lo
mucho
que
se
debe
todavía
y
poderlas
terminar
de
una
vez,
para
que
no
sean
por
más
tiempo
nuestra
afrenta,
por
la
falta
de
dinero
y
en
perdón
sea
dicho
por
falta
de
voluntad
de
los
vecinos,
que
quisiéramos
nos
educaran
nuestros
hijos,
y
que
tengan
buenos
modales
con
toda
clase
de
higiene
sin
costarnos
un
maravedís”.
La
influencia
M.
Simó
i
la
vocació
de
mestre,
va
ser
decisiva
per
la
construcció
d’unes
noves
escoles,
per
millorar
les
condicions
dels
xiquets
i
xiquetes
i
reduir
l’analfabetisme.
Al
cens
electoral
de
1916,
de
454
(homes)
veïns
censats,
159
diuen
que
saben
llegir,
i 295 afirmen que no en saben.
Lo
22
de
juliol
de
1921,
se
produeix
una
gravíssima
derrota
militar
del
exercit
espanyol,
prop
de
la
localitat
marroquí
d’Annual,
davant
los
soldats
rifenys.
Este
episodi
és
conegut
com
lo
“Desastre
d’Annual”.
Quan
les
noticies
arriben
a
Nonasp,
la
gent
se
mobilitza
per
ajudar
als
10
soldats
que
estan
lluitant
a
l’Africa.
Los
grups
teatrals
del
Centro
Republicà
i
del
Sindicat
Agrícola,
se
uneixen
per
fer
una
“vetllada
literària
musical”,
sent
l’encarregat
de
dirigir-
la
Miquel
Simó.
L’escenari
se
instal•la
a
l’actual
carrer
dels
“Ensanches”,
acudint
a
la
representació
molta
gent
del
poble,
donant
los
diners
arreplegats
per
los
10
soldats
nonaspins
que
estan
lluitant a l’Africa.
L’any
1923,
Miquel,
lo
segon
fill
del
matrimoni,
que
té
l'edat
de
15
anys,
està
residint
a
Saragossa,
on
fa
los
seus
estudis.
A
finals
d’any
i
de
manera
urgent
són
avisats
los
pares,
ja
que
se
troba
malalt.
La
seua
mare
se
desplaça
urgentment
a
Saragossa,
on
se
li
mort
lo
fill
de
febres,
lo
5
de
desembre
de
1923.
La
mare
revestint-se
de
coratge,
embolica
lo
fill
mort
en
una
manta,
i
amb
lo
tren
lo
porta
a
enterrar
a
Nonasp.
Lo
seu
pare
M.
Simó
diu:
“Una
desgracia
de
familia,
vino
la
muerte
arrebatar
a
mi
hijo,
en
sus
plenos
estudios
y
juventud
en
el
año
1923;
truncando
por
completo
mi
tranquilidad
y
la
ilusión
forjada
en
los
hijos,
como
deber
y
obligación
de
todo
buen
padre, retirarme en casa, sin frecuentar ningún café por el luto…”
- Continuarà -
Per Mario Rius
© Amics de Nonasp. 2019