Lo   darrer   article   que   vaig   publicar,   era   la   vesprada   de   Nadal,   es titulava    “Medir    el    pam”    i    parlava    de    tres    bones    col•laboradores octogenàries.   Una   d’elles:   Angeles   Marches   Llop,   ens   ha   deixat   lo   passat dilluns   8   de   gener   de   2018.   Havia   nascut   lo   18   d’octubre   de   1928,   i   per tant,   contava   en   89   anys.   De   tant   en   tant,   anava   a   casa   seua,   i   amb   ella   i lo   seu   home,   Pere,   parlàvem   de   temps   passats   i   lo   resultat   d’estes converses,    m’han    servit    per    argumentar    molts    dels    articles    que comparteixo amb tots valtres. L’article   d’avui,   em   la   inspirat   una   altra   persona   octogenària,   en este   cas   es   tracta   de   Maria   José   Ráfales   Puértolas.   Ella   m’ha   contat   la seua   relació   familiar   i   emocional   amb   lo   matrimoni   que   formaven   lo doctor   José   Macipe   Indurain   i   la   seua   dona   Maria   Asensio   Burillo.   A   més d’este   testimoni,   aprofito   per   fer   un   repàs   de   la   seua   estada   a   Nonasp,   ja que   durant   uns   anys   van   formar   part   del   veïnat   del   poble,   de   les   seues històries,   i   amb   lo   pas   dels   anys,   han   passat   a   formar   part   del   record col•lectiu de la gent. JOSE MACIPE INDURAIN Lo   8   de   febrer   de   1924,   José   Armesto   Rivas,   presenta   la   dimissió   voluntària   de   doctor   titular de   Nonasp.   L’ajuntament   que   presideix   Mariano   Ràfales   Llop   “Sinyoreta”,   a   pressa   i   corrent,   ha   de buscar   un   substitut,   perquè   la   Vila   s’ha   quedat   sense   doctor. L’   1   de   març   de   1924,   de   manera   interina   es   fa   càrrec   de   la plaça    José    Macipe    Indurain,    anomenant-lo    l’Ajuntament doctor titular de la Vila, en sessió de 27 d’abril de 1924. Lo    doctor    Macipe    és    natural    de    Saragossa,    i    quan arriba    a    Nonasp    té    29    anys,    està    solter    i    ha    exercit    a Astúries.   De   primer   es   posa   a   viure   a   la   fonda   de   Benito Albiac   Cañardo,   al   carrer   de   la   Mare   de   Déu,   on   hi   estarà una   temporada,   hasta   que   es   casa   en   Maria   Asensio   Burillo, natural   de   Hijar   i   filla   del   secretari   de   l’Ajuntament   d’esta població. Al   tornar   a   Nonasp,   lo   matrimoni   lloga   lo   primer   pis de    la    casa    recent    construïda    per    Mariano    Ràfales    Llop “Sinyoreta”,   al   carrer   Avinguda   Millán   nº   2.   Lo   seu   fill,   Milio “Sinyoreta”    (Emilio    Ráfales    Viñas    1913-2001),    iaio    de    la meua        dona,        sempre contava   que   a   quan   ell   era petit   hi   havia   un   corral   que li   dient   de   la   “Quiteria”,   i   recordava   que   a   este   corral,   ara   just   fa 100   anys,   es   feien   projeccions   de   cine,   possiblement   les   primeres   a Nonasp.      Però   quan   tindria   uns   vuit   o   deu   anys,   lo   seu   pare   Mariano “Sinyoreta”,   construeix   una   casa   en   la   façana   d’inspiració Art   Déco, portant   de   Barcelona,   alguns   elements   arquitectònics   per   fer   los ràfecs, finestres i balcons.  Mirant   la   casa   des   de   lo   carrer,   al   primer   pis,   la   finestra   de   la dreta   era   la   que   donava   a   la   habitació   on   Macipe   feia   les   visites   als seus   pacients,   mentre   que   lo   balcó   de   la   casa   donava   a   la   sala d’espera   per   los   malalts.   Una   de   les   coses   que   me   contava   l’oncle Milio   “Sinyoreta”,   era   que   a   esta   sala   d’espera,   Macipe   tenia   un piano de cua, i deia que era “com los de les pel•lícules”. Arribats   a   este   punt   del   relat,   i   ja   situat   lo   doctor   a   Nonasp, continuarem   amb   lo   testimoni   de   María   José.   Ens   conta   una   història de la que ella és lo personatge principal:    “Los   meus   pares   es   dient   Felipe   Ráfales   Ráfales   i   Mariana   Puértolas   Soler   i   es   van   casar   lo   11 d’octubre   de   1928. Abans   de   nàixer   jo,   van   tindre   set   fills,   però   tots   es   morien   sol   nàixer.   La   mare   era com dient després, pobra de sang, és a dir, baixa de tensió. Los   meus   pares   ja   pensaven   que   no   tindrien   cap   fill,   i   van   pensar   en   adoptar-ne   un.   Per   fer   los tràmits   de   l’adopció,   necessitaven   que   lo   doctor   Macipe   los   fes   un certificat   dient   que   no   podien   tindre   fills.   Però   lo   doctor   Macipe   los va   preguntar   l’edat   que   tenien.   La   mare   li   va   dir   que   25   anys   i   lo pare   30. A   lo   que   lo   doctor   los   va   dir   que   encara   eren   molt   jovents. Lo   doctor   Macipe   va   enviar   a   la   mare   a   Saragossa,   a   un   doctor   que   li dient “Lanas”, i este la va tractar i ja va quedar en estat. L’embaràs   de   la   mare,   va   ser   rebut   amb   molta   il•lusió   per   los meus   pares   i   amb   molt   agraïment   per   el   doctor.   La   relació   que   es   va establir   entre   los   dos   matrimonis   va   ser   tant   forta,   que   el   doctor José   Macipe   i   la   seua   dona,   Maria   Asensió,   es   van   oferir   per   ser   los padrins.   I   los   pares   los   van   correspondre   acceptant   i   dient-los,   que si   era   un   xiquet   li   posarien   –José   Maria-   i   si   era   una   xiqueta   –María José-.   Lo   dia   7   de   gener   de   1935,   a   les   set   del   matí,   assistida   la meua   mare   per   lo   doctor   Macipe,   vaig   nàixer   jo,   a   la   casa   dels   meus pares,   a   la   plaça   de   La   Muela.   Lo   bateig   es   va   fer   lo   dia   20   de   gener, i   em   van   posar   de   nom   Maria   José   Milagrosa,   i   van   ser   los   padrins   José   Macipe   i   Maria Asensio,   que   per los meus pares eren Pepe i Maruja”. L’any   1935   anava   passant,   Maria   José   anava   creixent   i   la   bona   relació   anava   a   més,   com   ho prova   les   fotografies   que   ella   mos   ha   deixat,   on   apareix   en   braços   dels   seus   padrins,   a   la   terrassa   de la   casa   on   vivien.   Però   l’any   1935   no   tot   són   alegries,   lo   11   de   setembre,   se   mor   a   Nonasp,   Ignasià Indurain, mare del doctor Macipe, a l’edat de 74 anys. Al   següent   any   1936,   comença   la   guerra   civil   i Nonasp   queda   del   costat   de   la   República,   hasta   lo   30 de   març   de   1938,   en   que   l’exercit   franquista   ocupa   la població.    A    partir    d’este    moment,    comencen    les detencions    de    tots    los    que    les    noves    autoritats consideren   sospitosos.   Lo   doctor   Macipe   és   detingut   a primers   de   maig   i   empresonat   al   castell   de   la   Vila, d’aquí   és   traslladat   a   la   presó   de   Casp   lo   16   de   maig de   1938,   on   hi   estarà   hasta   lo   24   de   juliol   de   1938,   en que   és   traslladat   a   la   presó   de   Torrero,   a   Saragossa. (CUADERNOS    CASPOLINOS    nº    27    –   Apuntes    sobre    la Prisión del Partido de Caspe – Iván Heredia) Per   saber   de   que   s’acusa   al   doctor   Macipe,   o farem    amb    lo    seu    “Expedient    de    responsabilitats      polítiques    (AHPZ    –    J/005786/000016    –    José    Macipe Induráin):     Es     diu     que     l’any     1931,     després     de proclamada     la     República,     lo     doctor     Macipe     va intervindré   parlant   en   un   acte   públic,   amb   motiu   de l’homenatge   que   va   organitzar   lo   Centro   Republicà   al   tinent   Francisco Albiac   Franc,   per   la   seua   posta en llibertat, ja que estava pres a Maó,  destacant que hi va participar tot lo poble, inclòs lo mossèn. Era   soci   del   Centro   Republicà   Radical   i   president   honorari,   encara   que   mai   es   va   dedicar   a buscar   vots   per   el   Partit   Radical.   A   les   darreres   eleccions   va   votar   al   Front   Popular.      Contrari   a   les idees   socialistes   i   comunistes.   Antes   i   després   del   Moviment,   sempre   va   ser   una   persona   “decent   i d’ordre”,   a   qui   no   s’ha   conegut   passió   per   altre   polític   espanyol   que   lo   que   tenia   per   D.   Alejandro Lerroux, de qui tenia al seu despatx, a la vista de tothom, una fotografia firmada per ell mateix. Lo   doctor   Macipe   és   jutjat   a   Saragossa,   dictant-se   la   sentencia   lo   10   de   gener   de   1941,   en   la que   se   argumenta   la   “manifiesta   adhesión   activa   a   la   subversión   marxista   y   oposición   al   Glorioso Movimiento     Nacional     (…)     debiendo     apreciarse     la     circunstancia agravante    que    se    deduce    de    la    consideración    social    y    cultural    del expedientado,      compensada      con      la      atenuante      de      su      buen comportamiento   con   detenidos   de   derechas”.   Al   fallo   de   la   sentencia se’l   condemna   “a   cinco   años   de   inhabilitación   para   cargos   de   mando   y confianza y pago de la cantidad de 4.000 pesetas”. Durant   los   temps   que   va   estar   a   l’espera   del   judici,   lo   doctor Macipe   i   la   seua   dona,   van   viure   a   Saragossa,   al   carrer   Espoz   i   Mina.   És aquí   on   Maria   José,   em   conta   una   altre   dels   seus   records:   “La   iaia   li deien   Josefa   Soler   Ráfales,   i   es   va   morir   lo   18   d’octubre   de   1940.   Jo tenia   cinc   anys,   per   fent-ne   sis,   quan   la   iaia   es   va   posar   molt   malalta,   i com   la   mare   l’havia   de   cuidar   i   estar   molt   per   ella,   no   podia   estar   per atendrem   a   mi,   així   que   em   van   portar      a   Saragossa   amb   lo   doctor   i   la seua   dona,   i   allí   amb   ells,   hi   vaig   estar   de   tres   a   quatre   mesos,   hasta que   es   va   passar   tot   i   em   van vindre a buscar”. Després   de   la   sentència, lo   doctor   Macipe   ja   torna   a   treballar,   però   la   plaça   de   Nonasp no   la   pot   tornar   a   ocupar,   i   és   desterrat   a   la   població   de Laspuña   (Osca),   on   també   ha   de   fer-se   càrrec   al   mateix   temps d’altres   petites   poblacions   com   Tella,   Puértolas,   Mediano,   El Pueyo   de   Araguas,   Gerbe   i   Griebal,   Labuerda   i   Coscojuela   de Sobrarbe.      Maria   José,   aquí   em   diu   que   es   traslladava   de poble a poble a cavall d’una mula. Passat   un   temps,   és   destinat   a Ainsa,   on   ja   sol   se   ocupa d’esta   població. Aquí   exerceix   com   doctor,   hasta   que   es   posa   malalt   i   ha   de   ser   ingressat   a   un   hospital de   Saragossa,      on   mort   lo   27   de   febrer   de   1949.   Lo   doctor   José   Macipe,   és   enterrat   a   Hijar,   població de la que és natural la seua dona. Maria   Asensio   Burillo,   va   tornar   a   vindre   a   Nonasp   per   assistir   boda   de   Maria   José,   lo   16   de novembre   de   1963,   en   que   es   va   casar   amb   Delfín   Roc   Llop.   Durant   los   anys   de   la   viudetat   ella   va viure a Hijar, on va morir lo 1975 (aproximadament) a l’edat de 74 anys.