internacional

Quan va entrar Luis Freixa Domènech d’alcalde (01-07-1969), ja feia uns anys que no hi havia equip de futbol al poble. L’oncle Freixa, era un home que sempre va estar molt vinculat al futbol, i al poc d’entrar d’alcalde va parlar en Mariano “Barberillo” i Manolo Oset, per tornar a posar en marxa un equip al poble. Després de algunes converses entre los joves i alguns exjugadors, se va constituir la Junta Directiva per: - Mariano Roc Taberner, President i jugador - Manuel Oset Mestre, Vice-president - Angel Roc Taberner, Secretari - Manuel Tomás Suñer, Vocal - Daniel Maza Pons, Vocal Mariano “Barberillo” me explica, que després de fer l’equip, per primera volta en la seua història van començar a jugar a Segona Regional Aragonesa, Grup del Baix Aragó. En este moment de la conversa es quan me diu que a Nonasp feia al menys cinc anys que no se jugava al futbol, per lo que ell va jugar en los equips d'Ascó i Batea. En anys anteriors, en los que si que hi havia equip, lo C. D. Nonasp sempre jugava en campionats que se feien en pobles de la part de Tarragona, i ho feia com equip “adherit”, però ell no recorda que tinguessin cap fitxa. Fent un exercici de memòria, me diu que la primera fitxa que va tindre va ser al jugar a la Segona Regional Aragonesa. La nova Junta, a les festes de 1970, per lo dia de Sant Portomeu ja va preparar un partit memorable entre los “Veteranos del Real Zaragoza” i lo C. D. Nonasp. És en este ambient futbolístic, quan Jacinto Suñer “Soqueta”, que tots los anys per les festes venia des de França a passar les vacances a Nonasp, proposa a Mariano “Barberillo” portar a l’equip del Blois, un equip que jugava a la Primera Divisió Provincial francesa, equivalent a lo que seria la Tercera Divisió espanyola. Mariano “Barberillo” me conta que Jacinto venia de tant en tant al poble, però ell amb lo que tenia molt bona relació era amb son germà José, amb lo que parlava a sovint de futbol i va ser per mig d’ell que va anar fent relació. Jacinto anava a veure tots los partits, i a les festes sempre jugava amb lo Nonasp, ja que lo futbol era una de les seves passions. Jacinto havia jugat molts anys amb lo Blois, i després de retirat va continuar vinculat al club jugant amb l’equip dels veterans. Amb lo Nonasp me diu que lo darrer any que va jugar va ser un partit de veterans i tenia 55 anys. Jugava a qualsevol puesto ja que era polivalent. Concertat lo partit de futbol, los mesos anaven passant i les festes de 1971 s’anaven arrimant. La Junta Directiva anava cavil•lant, i van arribar a la conclusió de si era un equip francès i l’altre espanyol, lo partit era internacional, per tant, s’hauria de tocar los himnes nacionals, però clar, s’havia de demanar permís, com que lo vocal Daniel Maza se posà mans a l’obra i escriu una carta al Governador Civil de la província de Saragossa, D. Rafael Orbe Cano, explicant-li lo que pretenia la Junta i rebent als pocs dies la resposta afirmativa del Governador. Aquell any, les festes van començar lo domenge 22 d’agost. A les set de la tarde, l' orquestra “Los Armonics” de la Pobla de Massaluca, ja estaven preparats i lo nostre amic Daniel Maza, se va encarregar de conduir l’acte inaugural de les festes, amb la presentació de la reina Mercedes Moreno Andreu; i les seues dames Inma Ráfales Puértolas, Josefina Castañer Albiac, Rosita Taberner Ráfales i Laura Taberner Ráfales. Mentrestant, los francesos del Blois anaven arribant, segons Mariano “Barberillo”, van vindre entre 35 i 40 persones, ja que los jugadors van arribar acompanyats de familiars, per que molts d’ells tenien núvies, altres estaven casats i tenien xiquets. Alguns van vindre de França directament, però altres, estaven de vacances per Cambrils i altres poblacions costeres. Als francesos per dormir, se’ls va repartir per les cases dels jugadors del Nonasp, per lo que no va suposar un cost. En quan al viatge d'anar i tornar a França va córrer a càrrec d’ells. Per menjar, la Junta va fer un tracte en la fonda de Pepita Rams “La Topeta” i allí ho van fer tots los dies que van estar, ja que això va ser l’únic gasto que va córrer a càrrec del C. D. Nonasp. En Mariano “Barberillo”, després de examinar les fotografies del partit, hem fet la relació de jugadors que van participar: Sebastià Suñer Silué “Walter”, Mariano Roc Taberner “Barberillo”, Joaquinet “Calçilla”, Javier Rams Llop “Collet”, Juan Daniel Redondo Freixa “Tato”, Eduardo “Delgaet”, Andrés Vallespí Tomás “Garxo”, José Alfonso Ráfales “Sigaleta”, Angel Vallespí Suñer “Surdet”, Miguel Suñer Navarro “Capblanc”, César Andreu Zapater, Luis Roc Ráfales “Torero”. Ademés hi jugava del equip del Móra la Nova, Paquito Pons Mestre, que era cosí de Manolo Oset i Daniel Maza, que ja havia vingut a reforçar l’equip altres anys. Manolo Oset, me diu, que ell va anar a parlar amb Paquito, i li va demanar que a més d’ell, portés un parell més de reforços, i mig rient, diu que van vindre “pel gasto que los va fer la seua mare”, ja a casa seua se van quedar a menjar i dormir. Li pregunto a Oset pel l’àrbitre, i me diu que pertanyia a la Federació Catalana, encara que no recorda lo nom, però era fill de la tia Maria “La Venta-roja”, que tenia la casa al carrer Pomar. Una altra anècdota, que me explica Mariano “Barberillo”, és que uns pocs dies antes del partit, li diu Jacinto de fer un intercanvi de banderins dels clubs, i vaja compromís, com que a pressa i corren, va parlar amb Maria José Melic, que lo va confeccionar i després va bordar unes lletres commemoratives i l’escut del C. D. Nonasp, que prèviament li havia dibuixat lo “Barberillo”. Lo programa de festes d’aquell any, anuncia que los equips del Nonasp i Blois, al camp de futbol de la “Creveta”, disputaran a dos partits una magnifica copa donada per la Caixa de la Inmaculada. Lo primer partit se disputarà lo dia 24 i lo segon lo dia 25, en horari de les cinc de la tarde, advertint que en cas de que lo resultat final sigui un empat, se farà lo desempat a penals. Arribat 24 d’agost, dia de Sant Portomeu, al saló de ball del Sindicat, que estava al pis superior de l’edifici, es utilitzat per fer de vestuaris de l’àrbitre i los dos equips. Lo francesos vestissin pantaló i camiseta blanca i los del Nonasp, pantaló blau i camiseta roja. En perfecta formació de columna de a dos, los jugadors se encaminen pel carrer Maella a munt al camp de futbol, acompanyats de l’àrbitre i de Jacinto “Soqueta”, que fa de entrenador del Blois. A continuació d’ells, la Reina de festes que porta a les mans la Copa-trofeu, acompanyada de les seues Dames. Després van los membres de la Corporació municipal i tancant la comitiva la orquestra “Rios”, acompanyats de molts veïns que van a veure lo partit de futbol. Al arribar al camp de futbol, los dos equips se posen al mig fent una línia, en perfecta formació. La orquestra “Rios” interpreta de primer l’himne espanyol i a continuació l’himne francès “La Marsellesa”. Los entrevistats me diuen que se va fer en un ambient de molt respecte, i com en aquells temps molts homes portaven boina, pos tots se la van traure, i la Guardia Civil, se va posar “firme” i saludant mentre van durar los dos himnes. A continuació l’àrbitre i capitans dels dos equips, es van dirigir on estan les autoritats, Reina i Dames, a los que saluden i davant d’ells fan l’intercanvi de banderins. Després acompanyats de la Reina i Dames, van al mig del camp i la Reina de les Festes, fa lo “saque” d’honor. Una volta acabats tots los actes protocol•laris, los jugadors se posicionant al camp, a la banda ja esta preparat Mariano Ráfales Andreu “Nadalet”, que fa de massatgista i l’àrbitre fa sonar lo xiulet senyalant lo començament del primer partit del torneig, que acaba en lo resultat de Nonasp 2 – A.A.J. Blois 1. Al dia següent 25 d’agost, a la mateixa hora, comença lo segon partit del torneig, que acaba en lo resultat de Nonasp 1 – A.A.J. Blois 0, guanyant per tant l’equip local lo trofeu patrocinat per la Caixa de la Inmaculada. La copa es arreplegada pel capità Angel Vallespí “Surdet”, que als muscles de jugadors locals i francesos es passejat per tot lo camp, compartint la alegria de la celebració los jugadors dels dos equips. Mariano “Barberillo” me diu que alguns dels francesos, acabats los partits ja van marxar, però altres se van quedar durant los sis dies de festa que hi va haver aquell any i van anar al ball i a tot arreu. És aquí on me conta que també van xalar molt amb unes “vaquilles” que per primera volta se van fer durant les festes. I continua explican-me, que la seua colla va decidir comprar-ne una, que va ser pagada a escot. Reflexiona dient-me que ho van fer sense pensar-ho massa i tot baix la responsabilitat de la colla. Diu que: “ Vam anar uns quants a la població de Alfara (Castelló), en una furgoneta que tenia Santiago Franc. Vam comprar una que pareixia una somereta, tot d’estrangis, i la volíem portar en la furgoneta de Santiaguito, però l’home que m’ho la va vendre, mos ho va traure del cap, ja que mos va dir, que l’animal mos podia fer malbé la furgoneta, i mos va dir que ell m’ho la portaria en un camioneta que tenia. La vam tancar al corral del Burrego, i allí mateix la vam torejar los dos primers dies de festes, naltros i tots los que van voler. Al corral hi havia un petit cobert i jo amb un "tocadiscos", mentre la torejaven, anava posant pasdobles. Mos ho vam passar molt bé i los francesos també van disfrutar molt amb la “vaquilla”. Lo tercer dia de festes la vam matar al “matadero”. Lo menescal, D. Andrés, que ere molt de la juerga lo vam convidar a menjar-ne i va fer la vista grossa, ja que l’animal s’havia comprat i portat al poble d’estrangis”. Este partit de futbol, sense cap dubte, ha perdurat en la memòria col•lectiva dels nonaspins, però també en la memòria del alguns d’aquells jugadors que van vindre a Nonasp. Un exemple lo troben al diari francès “La Nouvelle Republique”, en la edició de 30 de gener de 2017, en que dedica un extens article a Jacinto Suñer “Soqueta”, que havia mort lo 19 de gener de 2017. Allí trobem lo testimoni de Francis Landerouin que recorda a Jacinto contant una anècdota: "En el verano de 1971 había llevado un equipo de AAJB con mujeres y niños para la fiesta de su pueblo en Nonaspe. Seis días de fiesta interrumpida hasta la apoteosis: un partido entre Blois y españoles que desfilaron desde el Ayuntamiento hasta el campo, himnos nacionales, todo ante 1.000 espectadores. Las mejores vacaciones de mi vida”.