L’any     1807,     la     firma     del tractat   de   Fontainebleau   per   Carles IV   i   Godoy,   deixava   la   via   lliure   per la    entrada    de    tropes    franceses    a Espanya,   en   la   excusa   de   atacar   a Portugal.     Al     març     de     1808,     la ocupació    del    exercit    francès    era evident,      i      lo      motí      d’Aranjuez provoca   l’empresonament   de   Godoy i   la   fugida   a   Baiona   de   Carles   IV   i l’abdicació   en   lo   seu   fill   Fernando VII. Lo   21   de   febrer   de   1909,   Saragossa   se   rendeix   a   les   tropes   franceses.   A   l’abril   de   1909,   L.   G. Suchet   que   havia   intervingut   en   la   conquesta   de   Saragossa,   es   anomenat   general   en   cap   del   exercit de   Aragó,   conquistant   lo   1810   Lleida   i   Mequinensa   i   lo   1811   Tortosa   i   Tarragona,   quedant   Catalunya ocupada.      Iniciada   la   invasió   de   la   península,   Napoleó   anomena   al   seu   germà   Rei   d’Espanya   en   lo   nom   de Jose   I,   ocupant   lo   tro   del   6   de   juny   de   1808   a   lo   11   de   desembre   de   1813.   Però   lo   12   de   gener   de 1812,   Napoleó   firma   un   decret   ordenant   incorporar   Catalunya   a   l’Imperi   Francès,   i   per   tant,   deixa   de ser territori espanyol. Se creen quatre departaments, d’acord al model d’organització de França:      1er - Departament del Ter, en capital a Girona.      2on - Departament del Segre, en capital a Puigcerdà.      3er - Departament de Montserrat, en capital a Barcelona.      4art – Departament de les Boques de l’Ebre, en capital a Lleida.      Lo   departament   de   les   Boques   de   l’Ebre,   estava   format   per   les   terres   catalanes   travessades per   riu   Ebre,   lo   camp   de Tarragona   i   alguns   municipis   aragonesos,   que   segons   les   diferents   fons   varien en lo número dels pobles que van passar a ser francesos.      Un    primer    exemple lo   trobem   al   programa   de TV3    “30    minuts”,    titulat “Quan     érem     francesos”, emès    lo    25    de    març    de 2012,   al   que   se   diu   que   los pobles                 aragonesos incorporats   al   departament de    les    Boques    de    l’Ebre eren    Fraga,    Mequinensa    i Nonasp.   Lo   segon   exemple lo     trobem     entrant     a     la pàgina   web   dels   Amics   de Nonasp,    allí    tenim    penjat l’article      “ Nonasp,      segle XIX ”,     escrit     per     Manolo Freixa    Bondía,    i    diu    que eren     quatre     los     pobles: Fraga,   Mequinensa,   Nonasp i      Favara.      Com      darrer exemple,         he         trobat diferents     articles,     escrits mes     recent-ment,     alguns d’ells   de   2016,   en   los   que se   afirma   que   eren   sis   los pobles    aragonesos    que    se van    incorporar    a    l’Imperi francès:   Fraga,   Torrent   de Cinca,     Mequinensa,     Faió, Nonasp i Favara.      Los    historiadors    diuen    que    los    canvis    polítics    i    administratius    que    va    introduir    lo    règim napoleònic,   van   ser   intranscendents,   ja   que   van   quedar   en   reformes   de   “paper”   que   no   van   poder aplicar-se perquè los francesos no controlaven lo territori, al cent per cent.       Això   ho   confirma   la   lectura   detinguda   de   un   document   de   venda,   fet   a   Favara,   lo   11   de   febrer de   1812,   davant   de   l’escrivà   de   la   Vila   D.   Antonio   Millán.   La   nonaspina   Eugenia   Andreu,   vídua   de Francisco   Vallespí,   ven   al   també   nonaspí   Mariano   Ráfales,   un   tros   de   terra   a   la   partida   del   Volter,   de tres   juntes   de   llaurar      poc més   o   menys,   per   lo   preu de   20   lliures   jaqueses.   A la      part      superior      del document   i   podem   veure lo       segell       (sello)       de Napoleó,       en       l’àguila coronada     i     la     següent inscripció      “Napoleón      I Emperador         de         los Franceses   y   Rey   de   Ytalia”   i   junt   al   segell   també   posa   “Gobierno   de   Aragón”,   per   lo   que   hem   de pensar   que   tant   Nonasp   como   Favara,   formaven   part   de   l’Imperi   francès,   però   administrativament s’havien produït pocs canvis.      Un   altre   document   que   se   conserva   a   l’Arxiu   Històric   Provincial   de   Saragossa,   de   20   de   març   de 1812,    fa    referència    a    la    correspondència    mantinguda    entre    José    Pérez,   Administrador    de    Bens Nacionals   de   Casp   i   lo   seu   Partit   i   l’Ajuntament   de   Nonasp.   Entre   altres   documents,   hi   ha   una   carta de   l’Ajuntament   de   Nonasp,   que   envia   a   l’Administrador   de   Bens   Nacionals,   en   lo   mateix   segell   (sello) de Napoleó i al costat també diu “Gobierno de Aragón”.               Al   juliol   de   1813,   les   tropes   franceses   se   retiren   d’Aragó,   així   ho   explica   Manolo   Freixa   a   l’article que      ja      hem      fet r   e   f   e   r   è   n   c   i   a     a  n  t  e  r  i  o  r  m  e  n  t  :    “ Vençut         l’exercit francès     a     València, una     gran     part     del mateix   es   divideix   en dos   cossos:   un   passa per     Tortosa     i     una altre     per     Terol     a Alcanyís     i     Casp     al comandament   del      Mariscal   Suchet,   lo   12   de   juliol   de   1813.   Lo   dia   13,   Suchet   es   troba   a   Favara. Aquesta retirada marcava l’ocàs de Napoleó a Espanya. Els francesos havien perdut Aragó”.      Un   tercer   document   de   1813,   fet   a   Nonasp   la   segona   mitat   de   l’any   (no   posa   lo   dia   que   se   fa), Antonio   Altés   i   Francisco   Torner,   casat   en   Joaquina   Altés,   davant   lo   Sr.   Alcalde,   fan   una   demanda   de partició   de   finques   a   Bernardo Altés,   germà   i   cunyat   respectivament. A   este   document   lo   segell   (sello) es   de   Fernando   VII,   lo   que   mos   confirma   que   les   coses   ja   havien   canviat,   i   per   tant,   lo   nostre   poble   ja no era francès.