A   petició   de   mon   pare,   esta   setmana   sóc   jo   la   que   fa la   crònica.   Lo   divendres   passat   (dia   28)   a   Barcelona,   se   va estrenar   lo   documental   “Anna   Maria   Moix,   passió   per   la paraula”, del director Anastasi Rinos. A   traves   d’este   documental   vam   tenir   accés   a   la   seva obra,   el   seu   entorn,   la   seva   mirada   del   món.   Una   mirada poètica   i   personal   sobre   una   època   cabdal   en   la   historia:   la transició,    l’alliberament    de    la    dona,    les    llibertats,    el consumisme, la crisi... Fet   en   primera   persona   en   les   seves   pròpies   paraules i   les   dels   que   la   van   conèixer   de   prop:   la   Gauche   Divine. Ana   Maria   Moix   ere   una   dona   de   barri,   de   passejar   pels carrers,   de   parlar   en   la   gent   però   sobretot   en   una   afilada ironia i en l’esperit crític i visionari. L’estrena   del   documental   va   ser   a   les   19:00   hores   a la   Filmoteca,   comptant   en   la   presència   de   persones   del   seu cercle   com   Pere   Gimferrer,   Carme   Riera,   Maruja   Torres, Colita..., a més de familiars. Repassant   la   seva   vida,   va   aparèixer   Nonasp.   De   fons sonant   el   seu   pregó   de   les   festes   de   1986,   (gravat   per   Mario Rius)   i   combinat   en   les   imatges   que   va   fer   Marcial   Roc,   a més d’algunes altres del poble. Fotograma   a   fotograma   es   va   anar   construint   un   retrat   vital   i   literari   tant   complet   com emocionant.