L’any   passat   (2015)   a   este   temps,   escrivíem   sobre   lo   50 aniversari    de    les    primeres    reines    i    dames    a    Nonasp.    Esta setmana   tenia   previst   seguir   en   un   capítol   més   del   ferrocarril, però   la   meua   filla   Estela   me   va   recordar   que   estes   festes   feia 30   anys   que   Ana   María   Moix   havia   vingut   a   fer   lo   pregó   de festes,   així   que   no   mos   ho   vam   pensar   dos   voltes   i   tots   dos vam   anar   a      parlar   en   José   Albiac   “lo   Xupeno”   pa   que   mos contes com va estar: “Tot   va   començar   cap   al   mes   de   març   o   abril   de   1986, quan   vam   decidir   demanar-li   a   Terenci   Moix   que   vingués   a   fer lo   pregó.   Vam   pensar   en   ell   per   ser   una   persona   il•lustre,   de mare   nonaspina,   conegut   per   tothom,   no   sol   pels   seus   llibres sinó   també   per   presentar   el   programa   de   televisió   “Terenci   a la fresca” (1981-87), que el mirava molta gent del poble. Vaig   demanar   el   seu   telèfon   a   son   oncle   Miguel   (germà de   sa   mare).   Sempre   que   el   vaig   cridar   es   posava   al   telèfon   i ere   una   persona   molt   atesa.   Després   de   fer-li   la   proposta   em va   dir   que   si,   però   a   la   següent   volta   que   vaig   parlar   me   va dir que no vindria perquè se’n donava vergonya. Davant   de   la   meua   sorpresa   li   vaig   dir:   ¡Com   que   te’n dones   vergonya,   si   fas   un   programa   per   la   tele!   Però   ell   me   va dir   que   no   era   lo   mateix   estar   pràcticament   sol   davant   d’una   càmara   que   estar   davant   de   centenars de   persones.   A   pesar   de   que   pareixia   molt   extravertit,   en realitat   era   molt   tímid.   Ell   mateix   em   va   dir   que   no   me preocupes,   que   al   seu   lloc   vindria   sa   germana   Ana   Maria,   i que ell si s’animava que ja vindria un altre any. Lo   23   d’agost   de   1986,   seguidament   de   la   presentació de   les   reines   i   les   dames,   Ana   María   ens   va   oferir   lo   seu discurs   (que   podeu   sentir-lo   a   l’àudio   que   hem   posat).   Aquell any,   també   vam   convidar   al   conseller   de   cultura   del   Govern d’Aragó, José Bada, de Favara. Acabada   la   presentació   de   les   festes,   tots   los   membres de   l’ajuntament,   la   reina,   les   dames   i   los   dos   pregoners   vam anar   a   la   pista   del   Trinquet   a   prendre   un   aperitiu.   Ana   María hi   va   anar   acompanyada   de   sa   mare,   Àngela   Meseguer.   Per acabar,    va    deixar    la    seua    signatura    al    llibre    d’honor    de l’ajuntament   i   se   la   va   obsequiar   en   una   placa.   Un   temps després,   mos   va   enviar   un   article   que   va   escriure   per   posar-lo a “Lo Portal” com a mostra d’agraïment” Per   acabar   de   completar   la   informació,   també   vam parlar   en   Natacha,   que   es   cosina   germana   de   Terenci   i   Ana Maria.   Mos   va   contar   que Ana   Maria   i   sa   mare   hi   van   estar   uns tres   dies   i   es   van   quedar   a   casa   seua,   al   carrer   del   Forn   ja que   lo   famós   “Caserón”   ja   no   ere   propietat   de   la   família,   que lo va vendre a finals dels anys 50. Des   d’aquí   volem   aprofitar   per   reivindicar-los   ara   que   ja   no   hi   són.   Terenci   va   morir   l’any   2003 i Ana María lo 2014, però el seu record i la seua literatura sempre quedaran entre nosaltres.