Lo joc que avui us vull contar és lo de “Sant Jordi-Cervell”, que lo vaig arreplegar l’any 2008 i va ser publicat a “Lo Portal” l’any següent. La informant principal va ser Maria Ràfales Tomàs, nascuda l’any 1935, i per tant, lo seu temps d’anar a estudi o a la “mestra” com diu ella, i de jugar pels carrers de la nostra vila, va ser als anys quaranta del segle passat. En aquells anys de postguerra diu que a la “mestra” hi va anar poc temps. Als sis anys va començar la etapa escolar amb la mestressa Dª Pilar Pérez Hernando i va acabar amb Dª Nati Moles Miravete. Al joc de “Sant Jordi-Cervell” recorda que hi jugava amb les xiquetes de la seua edat, i també amb algun xiquet. A l’hora de recreo eixien al carrer, i qualsevol paret dels estudis o de les cases del voltant, eren bones per jugar. Quan esteseu llegint lo joc, veureu que parla de pulçes, xocolate i botifarres. Tres coses que representen lo dolent i lo bo del seu temps d’infància, i que a la entrevista feta l’any 2008 me va ficar com exemples per jugar, i que a dia d’avui que en ple confinament, quan vaig tornar a parlar amb ella per telèfon, per veure si me podia aportar alguna cosa nova, la seua memòria me va tornar a donar los mateixos exemples. La segona informant, va ser Gema Ferrer Ràfales (1967). Me va confirmar que cap a l’any 1980, quan anava a estudi, a l’hora del recreo, al pati de darrere dels estudis, que en aquells anys estava tancat amb una tàpia, també hi jugava amb les amigues: Maite Oset, Silvia Suñer, Ana-Cris Altés, Cristina Ráfales... Per jugar a Sant Jordi-Cervell, les participans s’han d’agarrar de les mans, formant un semicercle, amb les xiquetes dels extrems tocant la paret amb la mà. Este semicercle representa el pont, les xiquetes les pilastres i les arcades són los braços estesos de les xiquetes agarrades de les mans. Les xiquetes que estant als extrems, una fa de “Sant Jordi” i l’altra de “Cervell”, i entre elles s’estableix lo següent diàleg: CERVELL: San Jordi? SANT JORDI: Cervell. CERVELL: Me dixau passar un mica de gent? SANT JORDI: Encara que sigon cent. CERVELL: Per quin pont? SANT JORDI: Per lo de les pulces. XIQUETS: Oi, si me piquen! La xiqueta que fa de Cervell, solte la mà de la paret i amb l’altra arrastre a les demés, que en tot moment segueixen unides per les mans i les fa passar per davall de les mans de Sant Jordi i la primera xiqueta, que formen entre les dos la primera arcada del pont. La primera xiqueta se queda girada i amb los braços creuats. Al passar pel pont, en este cas de les pulces, s’han de moure com si los piquessin les pulces, al mateix temps que diuen: Oi, si me piquen! Continua lo joc i Cervell torna a preguntar a Sant Jordi, i este li diu per quin pont han de passar los xiquetes. Estes contesten i fan los moviments al•lusius al que ha dit Sant Jordi i Cervell fa passar los xiquetes per davall de les mans de la primera xiqueta i segona xiqueta, que forma la segona arcada del pont, quedant la segona xiqueta girada i amb los braços creuats. CERVELL: San Jordi? SANT JORDI: Cervell. CERVELL: Me deixeu passar un mica de gent? SANT JORDI: Encara que sigon cent. CERVELL: Per quin pont? SANT JORDI: Per lo de botifarres. XIQUETS: Oi, que bones! (Ho diuen les xiquetes al passar lo pont, fent veure que se les mengen) Les preguntes, respostes i los respectius moviments, se repeteixen tantes voltes com xiquetes hi ha, acabant totes girades, a excepció de Sant Jordi i Cervell. CERVELL: San Jordi? SANT JORDI: Cervell. CERVELL: Me deixeu passar un mica de gent? SANT JORDI: Encara que sigon cent. CERVELL: Per quin pont? SANT JORDI: Per lo del xocolate. XIQUETS: Oi, que bo! Quan ja s’ha acabat lo joc i les xiquetes estant totes girades, se solten de les mans i diuen al mateix temps que ho fan unes contra les altres: XIQUETS: Culades al gall, culades al gall!