Moltes voltes hem parlat de la importància de l’arribada del ferrocarril a Nonasp per la gent del nostre poble. Una conseqüència immediata va ser que va facilitar la marxa del molts nois i noies a treballar a la Barcelona de finals del segle XIX i principis de XX, on hi havia una indústria molt potent, per tant, necessitada de mà d’obra. És potser en esta ciutat, on podríem situar als primers nonaspins que van sentir parlar d’aquell nou deport que s’anomenava “foot- ball”. En l’arribada del segle XX, lo joc del futbol s’escampa ràpidament, i no para de formar-se nous clubs a tot el país. L’any 1913, es forma la Reial Federació Espanyola de Futbol; l’any 1920 la Selecció Espanyola de Futbol; i l’any 1929 naix lo Campionat Nacional de Lliga Professional. Però tornant a Nonasp, la nostra gent, potser va tenir primer notícies de la fabricació de les pilotes per jugar, que l’oportunitat de veure un partit de futbol. Al llibre de Lola Bielsa Masdeu “Fabara, capital del “pilotón”, es diu que l’any 1915, lo favarol Alfonso Meseguer, transforma lo taller de guarnicioneria, en un petit taller per fabricar aquelles primeres pilotes per jugar al futbol. Aquest pioner en la fabricació de pilotes, l’any 1923, ja n’exporta a Mèxic algunes quantitats. De nonaspins corrent darrere d’una pilota, la primera notícia que he trobat és a la revista dels Amics de Nonasp, L’Eixam núm. 13, de juliol de 2007, dedicada al futbol de la primera meitat del segle XX. És un article de Daniel Maza (1944-2021), titulat “El futbol a Nonasp”, on es pot llegir: “El senyor Francisco Albiac Franc (Nonasp 1904-Madrid 1987), que havia fet el batxillerat a Saragossa i va passar per l’acadèmia d’infanteria de Toledo per estudiar la carrera militar, durant els viatges que feia a la vila en vacances, ocupava els moments d’oci practicant el futbol amb altres amics per l’era de Roc. Ell portava de l’acadèmia les pilotes per jugar. (...) Com a curiositat direm que, quan es feia malbé alguna pilota, la portaven a arreglar al guarnicioner Meseguer, de Favara..." Lo temps d’acadèmia de Francisco Albiac, i que D. Maza, durant les vacances lo situa jugant amb los amics al futbol a l’era de Roc, seria los anys 1925-26, ja que l’any 1927, estava destinat a l’aquarterament de La Legió Estrangera de Dar-Riffien, a sis kilòmetres de Ceuta. Continuant amb l’article de D. Maza, mos explica com es va fer lo primer camp per jugar al futbol a Nonasp: “En uns terrenys agrícoles que se sembraven de cereal i que els propietaris van cedir per adequar-los per a la pràctica del futbol (avui els carrers Extensió Agrària i Faió). En el seu condicionament van participar de manera altruista molts aficionats, entre els quals es trobaven José Alfonso (Marco), que el va llaurar amb els seus animals. La terra per aplanar-lo va ser transportada pels carros de Mariano Ráfales Llop “Sinyoreta” i Miguel Vilella Roc “Roc”. La torreta de Fumarra, on ara es troba el taller de Manuel Ráfales, servia de vestidor.” Lo primer partit de futbol que hi ha documentat a Nonasp, és a través de fotografies. Forma part dels actes d’homenatge al tinent Francisco Albiac, que se celebren a Nonasp a finals d’abril de 1931, per la seua participació en la insurrecció de Jaca, el posterior empresonament, i la posada en llibertat una volta proclamada la II República. Es tracta de tres fotografies, on el tinent Albiac es va fotografiar amb l’equip local, el visitant, i una tercera foto amb los capitans i Carmen Bernús, de catorze anys, que portava una banda amb los colors de la bandera republicana i un trofeu a la mà. Per los fotografies, deduïm que l’abril de 1931, ja estava fet lo camp de futbol; les samarretes d’aquells anys eren blaugrana, com les del Barcelona; i l’equip ja es distingia amb l’escut que ha arribat als nostres dies. Per saber com es jugava al futbol, en aquells primers anys de la república, ho farem llegint un altre article de la revista, L’Eixam núm. 13, escrit per Juan Manuel Llop Albiac (1927- 2014), i titulat “Historia del Club Deportivo Nonaspe”: “Según he calculado, por oír conversaciones a gente mayor, la práctica del juego del fútbol en Nonaspe comenzó a finales de los años 20 o principios de los 30, impulsado por el recordado maestro D. Enrique Muñoz. Cuando D. Leopoldo Ruiz Vera vino a Nonaspe el año 1934, ya se jugaba, pero de forma muy rutinaria: todos a correr tras la pelota para meter gol y otros para que no marcasen (…) A su llegada, ese grupo de jóvenes fuertes que corrían tras una pelota fueron clasificados según sus aptitudes en sus posiciones dentro del campo y D. Leopoldo consiguió formar un equipo potente que pronto fue la sensación de toda la comarca, y todos consideraban un gran honor enfrentarse al muy solicitado equipo de Nonaspe”. A mig novembre de 1934, arriben a Nonasp, los mestres Leopoldo Ruiz Vera i Natividad Moles Miravete, per fer-se càrrec de dos noves escoles de xiquets-es, que provisionalment són instal•lades als salons de ball del Centre Republicà i lo Sindicat Agrícola. D. Leopoldo que després té 22 anys, va resultar ser un gran futbolista i a més, segons diferents testimonis, un dels principals impulsors del futbol a Nonasp. Un altre promotor del futbol a Nonasp, va ser lo doctor nonaspí Emilio Ribot Mullerat, que s’estableix a Nonasp, com doctor particular a finals de 1934, i per tant, coincideix amb l’arribada de D. Leopoldo. La revista fragatina “Fogaril i calaixera”, (desconec el número i any) diu: “Emilio Ribot Mullerat, 1909-1974. Delantero Centro. El fútbol fue para él mucho más que una afición. En sus años de estudiante de medicina, vendrá a pasar los veranos con sus familiares. Jugará al fútbol, hará las crónicas y entrenará a los más jóvenes. Pero no solo en Fraga dejará su huella. En Nonaspe, donde estará destinado, creará un equipo de futbol…” Una altra persona clau és lo mestre D. Enrique Muñoz, que s’encarrega de gestionar l’equip de futbol, d’arbitrar los partits que es juguen a Nonasp, i segurament de fer les cròniques dels partits que es publiquen al periòdic La Voz de Aragón. Aquestes van firmades per “Corresponsal”, però podem considerar a D. Enrique lo corresponsal de Nonasp en este periòdic, ja que són molt freqüents les cròniques firmades per ell. De l’any 1935, hi ha cinc extenses cròniques de futbol, de les que us faré un resum, perquè és la millor manera de conèixer la història del nostre futbol. NONASPE 2 – FAYON 1 - La Voz de Aragón, de 01-01-1935 - “Existía enorme expectación ante la celebración de este partido, primero de los que la naciente Asociación Deportiva de Nonaspe celebraba contra equipos forasteros. La Junta directiva hubo de acorazar sus oídos ante los deseos de todos por figurar en el “once” que hubiere de formarse. Con el campo rebosante de público, y después de los saludos de rigor, se alinearon los equipos, a las órdenes del maestro nacional D. Enrique Muñoz (…) Por Nonaspe: Gimeno; Taberner I, Ráfales II; Suñer, Algar, Vicente; Andreu, Gimeno, Manolo, Taberner II y Ráfales I. Elige campo Fayón. Tiró el “kid-off” la señorita Inocencia Gimeno. Empezó el partido (…) finaliza con la victoria del Nonaspe”. CASPE 0 – NONASPE 0 - La Voz de Aragón, de 31-01-1935 - “Con un tiempo pésimo, por el frio y por viento, empezó el partido Caspe-Nonaspe, primero de los que la Asociación Deportiva de Nonaspe juega fuera de su campo (…) Juegan por Nonaspe: Salamó; Vilella, Ráfales II; Suñer, Algar, Vicente; Andreu, Gimeno, Ruiz, Taberner, Ráfales I (…) El Caspe nos causó buena impresión. Fuertes sus componentes, buenos chutadores (…) Por ello este empate es altamente significativo para los chicos de Nonaspe, a quienes felicitamos sin reservas por su acertada actuación.” FAYON 1 – NONASPE 4 - La Voz de Aragón, de 05-04-1935 - “Con un tiempo espléndido y muchísimo público dio principio este encuentro (…) Por el Nonaspe: Gimeno; Juncar, Ráfales; Vicente, Algar, Suñer; Andreu, Vilella, Ruiz, Taberner y E. Gimeno (…) Marca primero Fayón (…) El empate lo logra Ruiz a los treinta minutos de juego con un tiro formidable que empalma desde lejos (…) En la segunda parte los jugadores del Nonaspe van por la victoria (…) Un córner forzado por Nonaspe lo tira Taberner y lo recoge Ruiz, que de cabeza lo convierte en gol (…) Se castiga al Fayón con otro penalti, y que esta vez convierte Taberner en gol (…) Y cuando faltan escasos minutos, E. Gimeno recoge un balón, corre la línea, se interna rápidamente y de un tiro sosegado consigue el cuarto tanto…” NONASPE 3 – MAELLA 1 - La Voz de Aragón, de 11-04-1935 - “A las órdenes de D. Enrique Muñoz, se alinearon los equipos. Por Nonaspe: Solé; Vilella, Ráfales II; Vicente, Algar, Suñer; Andreu, Gimeno, Taberner, E. Ráfales y Ráfales I (…) El pequeño Taberner, tras una afiligranada preparación y regateo de contrarios, marcó el primer gol (…) En la segunda parte (…) el segundo gol a favor de Nonaspe se consigue al rematar Taberner un córner (…) Tanto del honor del capitán del Maella (…) Un pase de Taberner a Ráfales I es centrado por éste y vuelto a recoger por Taberner, que tira templado a gol, sin que Alcober pueda evitar el tanto…” NONASPE 5 – MEQUINENZA 2 - La Voz de Aragón, de 01-05-1935 - “Se celebró un encuentro entre la peña “Mesalsé” de Mequinenza y el primer equipo local. Por la Asociación Deportiva de Nonaspe juegan: Solé; Taberner, Ráfales II; Suñer, Algar, Vicente; Ráfales I, Continente, Ruiz, Gimeno y Andreu. A los 18 minutos Ruiz, chuta rápido y bate al portero (…) gol del extremo derecha Andreu (…) El tercer gol es también obra de Andreu (…) En la segunda parte el Mequinenza marco su primer gol (…) Godia II logra el segundo gol para el Mequinenza (…) Ruiz marca el cuarto gol para el Nonaspe, consiguiendo el quinto Continente…” De l’any 1935, ja no tenim cap més informació relacionada amb lo futbol, així que passarem a l’any 1936. Revisant los llibres d’actes de l’ajuntament, he trobat que a les sessions de 5 i 12 d’abril, s’acorda fer un programa d’actes per commemorar lo 14 d’abril, aniversari de la proclamació de la república. Entre los acords, hi està que l’Associació Deportiva de Futbol, organitzo un partit amb un equip fora del poble, concedint-los una subvenció de 50 pessetes per cobrir les despeses de portar l’equip foraster. Tornant a l’article de Daniel Maza, “El futbol a Nonasp”, dóna lo testimoni d’un partit de futbol, disputat a Batea lo 6 de juny de 1936: “Los jugadors del Nonasp, com altres voltes, van anar caminant pel barranc de Batea fins al mas de Sinyoreta, a on els esperava un camió per portar-los vall amunt fins a Batea i, una volta allí, a l’hora de jugar, ho van fer pel Nonasp: Porter: Josep Llop Turlán. Defenses: Bautista Vicente i Emilio Ràfales Viñas. Mitjos: José M. Sunyer Adriola, Luis Algar i Miguel Taverner. Davanters: Francisco Andreu Andrés, Leopoldo Ruiz, Joaquin Taverner, Emilio Ráfales Fillola i Agustín Ráfales Ráfales. El partit va començar molt bé per al Nonasp, que només posar la pilota en joc, va marcar l’únic gol de l’equip. La jugada es va iniciar així: el mestre Leopoldo va passar la pilota a Taverner, que la va enviar al centre sobre Paquito centrant-la davant la línia frontal de l’àrea, on Fillola va connectar un potent xut que el porter del Batea no va poder aturar, i va haver de replegar la pilota del fons de la porteria. A partir del gol, Fillola, a qui van confondre pel mestre Leopoldo, va ser sotmès a un sever marcatge i van anar arribant els gols del Batea, conseqüència del joc brut que practicaven els seus jugadors i la descarada parcialitat de l’àrbitre, que va expulsar fins a set jugadors del Nonasp que es queixaven de les patacades rebudes. De tot això van resultar uns quants jugadors lesionats. Davant tots eixos incidents, el partit de tornada d’uns dies després es presentava calent. Però l’equip local, sense haver de recórrer al joc brut i en un excel•lent partit, va guanyar per 5 gols a 1...” Al juliol de 1936, es disputen dos partits de futbol contra l’equip del Favara. Lo primer es juga al camp favarol, i guanya l’equip local. A la crònica es destaca l’actuació d’un jugador que es diu “Gravat”, pos bé, es tracta del nonaspí Agustí Ráfales Ráfales “Gravat”, que jugava amb l’equip favarol, ja que en aquell temps vivia a Favara, on treballava a la ferreria d’Elio. FABARA 2 – NONASPE 0 - Diario de Aragón, de 08-07-1936 – “El domingo se celebró en el campo Matarraña un interesante partido (…) resultando vencedor el Fabarol, por 2 a 0. El primer tiempo terminó con 1 a 0 a favor del Fabarol, marcado a los 26 minutos por Gravat, de un magnifico chut. A los 20 minutos del segundo tiempo consigue el Fabarol el segundo, por medio de Bielsa, que remató espléndidamente un gran pase de Gravat…” NONASPE 5 – FABARA 1 - Diario de Aragón, de 15-07-1936 – “El domingo (12 julio) jugó la Asociación Deportiva de Nonaspe, en octavo partido de esta temporada, adjudicándose la sexta victoria de la misma (…) A los diez minutos se tira a puerta un free-kik, que convierte Taberner en gol (…) A los pocos minutos de empezar la segunda parte, Fabara consigue su primer gol (…) Nonaspe, en una serie de jugadas bonitas (…) marca los cuatro goles de la victoria, conseguidos, dos por Taberner I, otro por Domenech y el último por Soler II (…) La alineación del Nonaspe: Llop; Ráfales, B. Vicente; Domenech, Suñer, Fillola; Domenech, Soler, Taberner, Soler II y Andreu.” Uns pocs dies després, concretament lo dissabte 18 de juliol, arriba la notícia del cop d’estat dels militars contra el govern de la República. L’endemà és destituït l’Ajuntament, fent-se càrrec del poble un Comitè Revolucionari. S’inicia la guerra civil, i amb ella, un període de temps, en què no es jugarà al futbol. Però, al poc de començar la guerra, es produeix un fet destacat, la mort de D. Leopoldo Ruiz, a causa de la infecció d’un gra a la cara, produïda a l’afaitar-se. Per saber com va ser lo dol, ho farem a través d’una biografia del D. Leopoldo, publicada per Daniel Maza a la revista Lo Portal, núm. 127, de gener-febrer de 1998: “El entierro celebrado a última hora de la tarde del día siguiente, fue toda una impresionante manifestación de duelo que encabezaban los miembros del Comité Revolucionario, a los que seguían las niñas y niños de la escuela con los maestros y la mayoría de personas de la población. Una vez la comitiva llegó al cementerio frente al nicho ubicado en la pared norte, se guardaron unos minutos de silencio, que sólo rompieron los disparos de algunas armas de fuego (salvas), dándose así, por finalizada esta emotiva ceremonia.” Lo mestre D. Leopoldo, a més de jugar amb lo Nonasp, també va jugar amb l’equip de Móra d’Ebre, així es confirma al diari Mundo Deportivo, de 13 desembre de 1936, a on es pot llegir: “El Mora de Ebro no podrá desplazarse mañana a Amposta para jugar con el titular de dicha localidad el partido correspondiente al Campeonato de la Segunda Preferente. Causa de esta forzada decisión, es la de tener el Mora enfermos a sus jugadores Tobeñas, Bonfill y Torá; inhabilitado a Martí; a Inglés y Pascual movilizados y, por último y más sensible, haber fallecido su interior izquierda Ruiz en Nonaspe, donde desempeñaba su funciones de maestro…” Juan Manuel Llop Albiac, a l’article que he citat anteriorment, i ja parlant del futbol dels anys 40, diu que era molt freqüent que alguns jugadors, presumissen satisfets de què los havia ensenyat a jugar al futbol D. Leopoldo. La gran personalitat d’este mestre i esportista, sense cap dubte, va contribuir per aconseguir que l’equip de Nonasp fos respectat i valorat en tots los pobles del voltant, i que lo seu record, hagi perdurat al llarg dels anys en tots los seus alumnes i aficionats al futbol local.