PILAR MARTELL SUÑE (1950) Anant a estudi, ja va a la perruqueria de Margarita Ràfales, i allí llave caps o lo que li manen. Recorde que passa molt de temps pujant aigua freda al primer pis, on la tia de Margarita, amb uns quants topins calente l’aigua al foc, que després ella baixa per llavar los caps. Lo darrer curs d’estudi, no l’acaba, ja que per Pasqua, ve a Nonasp la seua tieta Magdalena, que viu al Vendrell, i li diu que a una perruqueria fa falta una noia, i sense pensar-ho se’n va a treballar-hi. M’aclareix, que en aquells temps, són molts los que deixen l’estudi sense acabar lo darrer curs, però a l’estiu, durant un mes i mig va al repàs que fa lo mestre D. Alfredo Llop Bielsa, i quan s’acaba, l’examina i aprova, donant-li lo Graduat Escolar. Dos anys després de treballar a la perruqueria del Vendrell, se’n va a l’acadèmia de perruqueria de Henry Colomer que hi ha a Tarragona, però com allí no queden places, la passen a una altra que hi ha a Reus, on està un any i mig. Amb disset anys torna al poble, i posa la perruqueria als baixos de casa seua al carrer de la Mardedéu. Quan l’obris, a més d’ella, fan de perruqueres Margarita Ràfales, Rosa Vidal, Blanca Giner i Angelita Giner. Fa de perruquera un parell d’anys, ja que ha de plegar per una al•lèrgia que li eixís. LAURA TABERNER RAFALES (1950) Ja de ben petita, als estius, anava a Barcelona a passar uns dies a ca la germana de sa mare, Rosa Ràfales Adriola, que treballava de portera al carrer Floridablanca núm. 8. Als catorze anys, una volta acabada l’etapa escolar, se’n va a Barcelona, a ca la tia Rosa, per aprendre un ofici. Al mateix immoble de la porteria, hi ha un perruquer que li diuen Miquel Griñó, i després de parlar sa tia amb ell, l’agarren d’aprenenta. Comença llavant caps i allò que li manen, i als quinze anys ja l’asseguren, cobrant la primera quinzena que li paguen 150 pessetes. A aquesta perruqueria és on aprèn l’ofici i treballa durant cinc anys, de dilluns al matí a dissabte a la nit. A la perruqueria del carrer Floridablanca hi passa molts bons moments. Entre les clientes hi està la mare de Miquel Navarro, lo baix del grup musical Los Mustang, i també la novia de Santi Carulla, la veu de Los Mustang. Per aquesta relació amb lo grup musical, tenen passes gratuïts, per anar al Palau d’esports de Montjuïc, on Miquel lo perruquer, sa germana Rosa, que també treballa a la perruqueria i Laura, poden veure tots los grups musicals que després estan de moda: Los Mustang, Los Sirex, Guardiola, el Dúo Dinámico i més. La segona on treballa és la perruqueria “Román”, situada a la Via Augusta, propietat d’un perruquer i amb una clientela de gent adinerada. Los tres mesos d’estiu lo perruquer la tanca i trasllada als treballadors a la perruqueria dels seus pares a Cadaqués. Aquí Laura fa la manicura i monyos a la família Ferrari (dels cotxes), a austríacs, alemanys i italians, alguns d’ells de la noblesa, que estan estiuejant a les seues mansions i embarcacions de luxe. Entre les clientes destaca a la senyora de Carles Buïgas i Sans, arquitecte que va dissenyar la Font de Montjuïc l’any 1929. Després de dos anys, passa a treballar a la perruqueria “Pepe”, al carrer Girona, on es troba amb un ambient més familiar i agradable. A conseqüència de la mort del seu pare l’agost de 1971, es decideix per tornar al poble, ja que sa germana Ana sol té nou anys i la seua mare, a més de tenir poca salut es queda molt afectada. A Nonasp, obrís una perruqueria al carrer Eres, als baixos de ca los seus padrins, Trini Ràfales Adriola i Miguel Tomás Moreno, tenint-la oberta hasta l’agost de 1973, poc antes de casar-se, què decideix posar punt final a l’etapa de perruquera. ESMERALDA EJARQUE MUR (1960) Durant un any aprèn l’ofici de perruquera a l’acadèmia “Sandy” del carrer Delícies de Saragossa. Amb disset anys obrís la perruqueria al carrer Vell, amb mobiliari i aparells que havia comprat de segona mà a Laura Taberner i a una perruqueria que s’havia tancat a Saragossa. Fa de perruquera hasta l’estiu de 1984, en que decideix plegar al nàixer lo seu fill Dorian. GEMA LLOPIS VIDAL (1966) Aprèn l’ofici de perruquera a Saragossa a través de la formació professional. A Nonasp, obre la perruqueria a l’avinguda D. Millán, fent de perruquera de 1985 a 1992, que es casa i se’n va a viure a Barcelona. Com a Gema li aida sa mare, Rosa Vidal, després continua ella de perruquera hasta lo 2007 que se jubila. CAROL BARCELO SUÑER (1974) Va estar quasi dos anys aprenen l’ofici de perruquera a l’acadèmia Arte-Miss de Saragossa. Obre la perruqueria a Nonasp l’any 1991, al carrer de la Presó, i la tindrà en actiu hasta l’any 1999, que després de casar-se amb Santi Franc, decideix canviar d’ofici i fer de carnissera. VERO ROC ANDREU (1975) Va anar a aprendre l’ofici de perruquera a Saragossa junt amb Carol Barceló. Les dos van anar a la mateixa acadèmia, i durant lo període de formació van viure juntes a un col•legi de monges. Mentrestant, los pares, li van anar arreglant lo local per fer de perruquera. Acabada la formació de perruquera i estètica, comença a pentinar a l’estiu de 1991, quan li faltave poc per complir los setze anys. De l’ofici de perruquera, diu que sempre està en constant evolució, ja que si bé l’acadèmia és la base de la formació, després t’has d’anar actualitzant amb cursos, perquè les modes de pentinats canvien molt de pressa. Quan va començar l’any 1991 tenia dos “secadors” de peu sempre en funcionament, perquè hi havie moltes dones “d’una edat” que anaven sovint a fer-se la permanent. Ara en té un de “secador” de peu, i lo fica en funcionament dos o tres voltes a la setmana, ja que cada volta es busca més la naturalitat al pèl. L’ofici de perruquera va ser per vocació i ara, des de principis de març de 2023, la seua filla África, s’ha incorporat a treballar a la perruqueria, després d’haver-se format a Lleida i haver treballat durant un temps a una perruqueria d’aquesta ciutat. RODRIGO PARICIO BELVEDERE (1977) Una volta acabats los estudis de batxillerat, inicia la formació de perruquer a l’acadèmia “Resol”, al carrer Alfonso de Saragossa. Hi està quatre anys i aprèn a tallar lo pèl tant a homes com a dones, estètica, maquillatge... i tot lo referent a la bellesa d’un saló. A cada curs fa l’examen corresponent i acaba la formació amb un títol avalat per lo que després és lo Ministeri d’Educació i Ciència. De primer treballa a la perruqueria “Romero” al carrer Alfonso, propietat del perruquer més famós que en aquells moments hi ha a Saragossa. Al cap de sis mesos, decideix que la ciutat no és per ell i torna al poble. Això es cap a l’any 1997, ja que al programa de festes hi trobam lo primer anunci de “Peluquería Rodrigo”. De primer lloga al carrer del Tello l’antiga barberia de Plàcido Juncar “lo Bayón”, darrer barber d’homes, que s’havia jubilat l’any 1995. Després es trasllada al Portal on continua de lloguer, hasta que s’instal•la a un local de la seua propietat al carrer San Josep.