Los jocs de falda són los primers que los pares i iaios compateixen amb los xiquets, i que es poden situar durant los dos o tres primers anys de vida, és dir, mentre que es pot tindre al xiquet al coll, a la falda, assentar-lo al peu fent veure que va a cavall, tirar-lo a l’aire, i qualsevol postura, sempre amb la finalitat de passar-ho bé. Aquestos jocs s’han transmès oralment de pares a fills, i buscar lo seu origen mos portaria a uns quants segles enrere. Los jocs van acompanyats d’un text senzill i divertit, amb menjars, oficis i paraules del dia a dia d’aquells temps passats. Los jocs serveixen per a transmetre l’estima i captar l’atenció del xiquet-a. La primera proposta que us faig, es tracta de dos cançonetes, amb les que a més, es busca entretenir-los per aconseguir fer-los menjar i veure. La rateta està al forat, en lo cul arremangat, ha cernut, ha pastat, tot lo lleutó, s’ha menjat. Jesús i bec, aigua de set, suc de raïm, que tot vaigue a dins, este vi és de la costa, beu, beu que poc te costa. Les cançonetes poden servir per a ensenyar a conèixer les parts del cos i com actuar davant d’algunes necessitats fisiològiques, algunes com les que hem citat de menjar i veure, i altres per fer de cos i com actuar per traure una brossa de l’ull. Sant Martí, Sant Martà, tinc caguera i no puc cagar, aquí em pique, aquí em cou, aquí tinc lo rovell de l’ou Una brossa tinc a l’ull, si és d’enterra no la vull, si és del cel sí que la vull, Santa Llúcia Gloriosa me la traigo de l’ull. Alguns exemples d’aquestes cançonetes i jocs, serveixen per a familiaritzar als xiquets-es amb los fenòmens de la naturalesa i amb l’entorn que los envoltava, ja que mos hem de situar en temps passats, amb gent molt lligada a la terra i los treballs per viure d’ella. Plou i fa sol, les bruixes se pentinen. Plou i fa sol, les bruixes porten dol. Hi ha plou, hi ha neve, a la bassa de Sant Pere, hi ha neve, hi ha plou tota l’aigua en un cargol. Una altra de les necessitats fisiològiques és dormir, i per aconseguir-ho, mos hem de posar al xiquet-a al coll, i amb veu suau, cantar-li aquestes cançonetes, mentre anem mirant com a poc a poc va tancant los ulls. No, non la mare està al forn, lo pare al molí, sopetes en oli, totes per mi. No, non la mare està al forn, lo pare al molí, farem una coca, en oli i sagí.