En aquesta nova entrega, us proposo tres exemples molt coneguts del que s’anomene com jocs de falda. Aquestos han set transmesos de manera espontània de generació en generació i ja formen part de la memòria col•lectiva del nostre poble. Los pares, o potser més ben dit, los iaios, són los encarregats de transmetre’ls, ja que estem parlant dels primers jocs que s’ensenye als xiquets, quan tan sols tenen uns pocs mesos. Los tres jocs de falda, serveixen perquè els xiquets aprenguen a coordinar los seus moviments, i en les dificultats que troben, consisteix lo graciós de la situació. Per jugar lo pare, mare o iaio-a ha d’estar assentat, i s’ha de posar al xiquet assentat als seus genolls, quedant els dos situats cara a cara. El primer exemple és “Rateta mixaneta”, i per jugar l’adult ha d’agarrar les manetes del xiquet/a i en cada frase les manetes del xiquet/a s’han de passar per la cara de l’adult, com si es tractés d’una carícia. En dir les paraules finals: “cap, cap, cap” s’ha de fer que a cada paraula, les mans del xiquet peguen a la cara de l’adult, com si es tractés d’una bufetada. Aquests tipus de jocs se repetissen diverses voltes, davant les risses del xiquet/a. Rateta mixaneta, s’ha minjat les sopetes de la cassoleta i a mi no me n’ha guardat cap, cap, cap... Lo segon joc és el de “Toca manetes”, i també es tracte d’una cançoneta per aprendre a coordinar moviments. En aquesta ocasió l’adult agarra los canells del xiquet/a i cada frase li ha de fer tocar les manetes, en l’objectiu de què a la darrera frase ja les toque ell sol. Pa manetes toca manetes que les toque ...(nom xiquet-a) que les té petitetes. El tercer joc és lo de “Ralet” (un ral eren 25 cèntims, i per tant, quatre rals una pesseta) i per jugar, lo xiquet ha de tindre la ma oberta, i l’adult en la punta d’un dit ha de fer cercles a la palma de la mà del xiquet, mentre diu: “Ralet, ralet, ralet”. I quan ja diu: “Toca lo dineret”, en la seua mà li pega suaument una palmada a la mà del xiquet. Ralet, ralet, ralet, Toca lo dineret.