Després del cop d’Estat del juliol de 1936, Aragó quede dividit en dos. La part occidental, incloses les tres capitals, queda en mans del exèrcit franquista, i la part oriental passa majoritàriament a mans de les milícies anarquistes arribades de Catalunya. A Nonasp, lo dia 19 de juliol a la nit, se constitueix un Comitè Revolucionari, presidit pel cenetista Eugenio Suñer Llop. Lo 23, a proposta del president del Comitè, es reuneix la Corporació Municipal i el Comitè, acordant que este darrer es farà càrrec del poble, quedant destituït l’alcalde, regidors i secretaris de l’ajuntament i jutjat. Des d’un primer moment, s’expropien finques rústiques i urbanes d’alguns grans propietaris, se col•lectivitzen les terres i es propicia la supressió total dels diners per instaurar el lliure intercanvi. Per aconseguir-ho es crea una tenda anomenada lo “Control” on los membres de la col•lectivitat poden obtenir los productes necessaris per ells en funció de la seua necessitat. Lo 18 de gener de 1937, es publica al Boletín Oficial del Consejo de Aragón, un decret de dissolució de tots los Comitès, i s’ordena la constitució dels ajuntaments, que ara s’anomenen Consells Municipals, on estaran representades les diferents organitzacions antifeixistes locals. Per les Memòries de Benito Bernús, sabem que a Nonasp es constitueix lo Consell Municipal lo 7 de març de 1937, i que de manera unànime es decideix que lo presideixo Eugenio Suñer, és dir, lo mateix que havia presidit lo Comitè. De tots los membres del Comitè, Eugenio, és l’únic que passa a formar part del Consell Municipal. La composició, la trobem publicada al diari Nuevo Aragón, de 26 de març de 1937: - President: Eugenio Suñer Llop – CNT - Vicepresident: Agustín Andreu Navarro - UGT - Francisco Pallisa Laporta - CNT - Benito Bernús Roc - IR (Izquierda Republicana) - Manuel Giner Ràfales - IR - José Mora Ráfales - IR - Francisco Hipólito Domènec - CNT - Andrés Alfonso Soler - IR - Miguel Muner Suñer - CNT - Secretari: Gregorio Mompel Andreu En una entrevista feta per Daniel Maza a Eugenio Suñer a finals dels anys noranta, diu que al mes de maig de 1937, va marxar voluntari al front. Per tant, a partir d’este moment passa a ocupar la presidència del Consell Municipal l’ugetista Agustín Andreu Navarro “Obreret”. Segons lo diari Nuevo Aragón, d’11 de juliol de 1937, a Eugenio lo substitueix Daniel Ràfales Roc, també militant de la CNT. Lo temps d’actuació del Consell Municipal, ja comença condicionat per lo sofriment de la gent a causa de les víctimes produïdes per les conseqüències de la guerra. Cal recordar que aquestes es produeixen des del primer moment: al juliol mossèn Luciano; a l’agost dos nonaspins que es troben prop de Saragossa són víctimes de la repressió de l’exèrcit franquista; al setembre comença lo degoteig de soldats morts al front; al 11 febrer de 1937 tretze nonaspins són afusellats pels anarquistes. Coincidint amb la formació de Consell Municipal, la major part dels joves se’n han anat a la guerra. Segons lo llibre de Quintes que hi ha a l’arxiu municipal, de les quintes de 1937, 1938 i 1939, van marxar voluntaris vint-i-set joves. Altres ho fan obligats al ser mobilitzades les seues quintes, i a poc a poc, es van incorporant a diferents batallons. Un bon exemple lo trobem a la Causa General 1426, exp. 45, on hi ha un document datat al març de 1937, que diu: “En esta Ciudad de Caspe, organizado por la Comisión de Reclutamiento del Frente Popular de Aragón, se encuentra el Batallón “Konsomol”…” Continua el document amb la relació de soldats que l’integren, i entre ells hi trobem trenta-tres joves nonaspins, que van des de la quinta de 1927 a la de 1937. Dels joves que van anar al front, he pogut documentar a trenta-dos víctimes, que van des de la quinta de 1921 a la quinta de 1940. Per tant, després de fer una revisió del llibre de Quintes, he pogut comprovar que en aquestes vint quintes hi havia uns 360 joves, dels que la major part van haver d’anar a lluitar, afegint més sofriment a les famílies que es quedaven al poble, davant la incertesa de la sort que podien córrer. Pel que fa a la gestió del Consell Municipal, en les primeres setmanes, es va haver de fer càrrec de la construcció de refugis antiaeris. La nit del 23 de febrer de 1937, l’aviació franquista bombardeja a Flix l’Electro-Química, per considerar-la objectiu militar, ja que es fabriquen explosius de cloratita. Després, estos mateixos avions, seguint la via del tren, arriben a Nonasp i deixen caure quatre bombes a les cases de l’estació del ferrocarril, no produint-se cap desgracia personal. Es construeixen quatre refugis: un a la costa de Matarranya, dins del que són los actuals terrenys de “Villa Pepita”; un altre dins de l’assecador d’herbes d’Hilario; un altre a la costa de Matarranya, prop de la casa de Miguel Rams “Collet” (e.p.d.); un refugi on està avui lo “matadero” municipal, pensat per refugiar los xiquets d’estudi; i a més, es va començar a construir un refugi davall l’era d’Altés, que dóna a la Plana, però no lo van acabar; també a la costa de Matarranya, baixant per un camí que es deia “la costa Espanyola”, aprofitant una gran roca es va excavar una petita cova. Un altre exemple de les activitats del Consell Municipal la trobem al diari Nuevo Aragón, de 3 d’abril de 1937, on podem llegir: “Relación de los víveres que el Consejo Municipal de Nonaspe ha mandado a los heroicos defensores de Madrid, el día 30 del pasado marzo: Harina, 2 sacos, con un peso de 200 kilos; patatas, 45 sacos, que pesan 2.823 kilos; cebollas, 3 sacos, 171 kilos; judías, 2 sacos, 115 kilos; garbanzos, 1 saco, 15 kilos; tocino salado, 3 cajas, 253 kilos; ajos, 1 kilo; huevos, 232 y media docenas; aceite, tres garrafas, 140 litros; conservas y leche, 2 cajas, 83 botes; chocolate, 12 pastillas.” Un dels molts problemes que es troba lo Consell Municipal és la falta de monedes per fer la gent les compres diàries. Al juliol de 1936, les monedes fraccionàries encunyades en plata eren de 5 pessetes, 2 pessetes, 1 pesseta i 50 cèntims; de níquel eren les monedes de 25 cèntims; i en coure les de 10 i 5 cèntims. Una de les conseqüències de la guerra, va ser la desaparició de la moneda divisionària per diversos motius. Un d’ells va ser l’atresorament per la gent de les monedes de plata, motivada per la incertesa del conflicte, i preveient que la plata era un valor segur, passés el que passés. També el govern de la República, per diverses raons, a través d’un decret de 13 d’octubre de 1936, va retirar les monedes de plata, substituint-les per certificats en paper. De les emissions de bitllets que fa el Consell Municipal per solucionar el problema, no disposem d’una informació completa. Possiblement, un dels primers bitllets a posar-se en circulació, és un que vaig localitzar a la web Todocolección. L’exemplar està fet en cartolina marró, imprès a una sola cara, sense numeració, valor de 25 cèntims, al mig amb un arbre envoltat per una espècie d’orla, amb el lema Consejo Municipal – Nonaspe (Zaragoza). La que podem considerar com una segona emissió, es tracta d’un bitllet d’una pesseta, fet en paper blanc i imprès en blau. Posa com a data el 13 de maig de 1937, que fa referència a l’acord del Consell Municipal per la seua emissió. Està signat a mà pel president, Agustín Andreu; depositari, Benito Bernús; i secretari, Gregorio Mompel. Segons diu Antoni Turró, al seu llibre “El paper moneda català a la Franja de Ponent 1936-1939”, es va fer una tirada de 5.000 bitllets. En la tercera i darrera emissió, los bitllets són impresos per Gràfiques Launes de Móra d’Ebre. Segons Antoni Turró, d’1 pesseta, es fa un tiratge de 6.000 bitllets; de 50 cèntims, 4.000 bitllets; i de 25 cèntims, 4.000 bitllets. Aquestos bitllets estan avalats per les mateixes autoritats, però ara les signatures estan impreses. Un dels fets que influirà en la vida dels nonaspins es la dissolució del Consell d’Aragó, i per tant, de les estructures de poder anarquistes, a través d’un decret publicat a la “Gaceta de la República”, l’11 d’agost de 1937. Per fer-ho possible i evitar reaccions contràries és traslladada a Casp, la 11ª Divisió, manada pel comunista Enrique Lister. Per saber la repercussió que va tindre este fet a Nonasp, ho farem a través d’un testimoni replegat l’any 1995 a Montserrat Ràfales Viñas “Sinyoreta” (1916-2004): “Al tard va arribar un home i va convocar a tot lo poble al Portal. Ell se va posar al balcó de la tia Alfreda, i va dir que vendrien uns Guàrdies d’ Asalto i es tornarien totes les propietats requisades. L’un demà, 15 d’agost de 1937, van arribar los Guàrdies d’Asalto. Lo president del Consell Municipal, Agustín Andreu, va preguntar a la meua mare, Francisca Viñas, que quants guàrdies podia tindre a casa, contestant que cinc. Van estar al poble durant sis o set dies, lo temps necessari per fer tornar les propietats requisades. Lo meu pare, Mariano Ràfales, que després dels fets del 11 de febrer, vivia a Sitges amb un nebot, ja va tornar al poble”. Un altre document que mos aporta llum d’aquells dies, està extret de l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca, i es diu “Informe del Secretario de organización del partido Comunista de España en su viaje a Nonaspe”. En ell apareixen queixes i denúncies d’alguns veïns per los fets de l’11 de febrer i altres episodis protagonitzats per alguns membres del Comitè i la Col•lectivitat. L’informe que porta data d’haver-se redactat a Casp, lo 21 d’agost, segurament uns dies després d’haver-se efectuat la visita del dirigent comunista, acaba dient: “Lo denunciado por los vecinos de dicho pueblo de Nonaspe, es suficiente para darles satisfacción a su demanda de que a la mayor urgencia posible se trasladen a dicha localidad fuerzas del orden público que hagan prevalecer la justicia y sancionen a los culpables de los delitos a la vez que le liberen del terror en que está sumido esperando la llegada de las dichas fuerzas para denunciar nuevos hechos que no denuncian ahora, ante el temor de verse perseguidos.” Un altre document molt important lo trobem a l’Arxiu Històric Nacional, carpeta de la “Causa General 1429, expedient 2” on hi és l’acta de dissolució de la Col•lectivitat: “Acta de la reunión celebrada el día 28 de septiembre de 1937 en el pueblo de Nonaspe, en la casa Consistorial, para proceder a la liquidación de las existencias habidas en dicha fecha en la Colectividad. Asisten, por una parte, en representación del Consejo Municipal, Agustín Andreu Navarro, Benito Bernús Roc, José Mora Ráfales, Francisco Hipólito Doménec, Manuel Giner Ráfales, Andrés Alfonso Soler i Manuel Muner Suñer; en representación de Izquierda Republicana, Cándido Tena Soler y Antonio Taberner Andrés; en representación de la CNT Rosendo Llop Ferrer, Manuel Ráfales Albiac y Enrique Roca. Por la Junta Calificadora Pablo Llop Mora y Manuel Giner Orero; en representación del Partido Comunista, Isidro Suñer Andrés; Agustín Ráfales Vidal en representación de la UGT; José Franc Turlán y Romualdo Albiac Barberán en representación de Izquierda Republicana; y el delegado del Instituto de Reforma Agraria, Alberto Pérez Marquina, de la delegación provincial del Zaragoza...”. Una de les conseqüències de la destrucció del sistema col•lectivista, és la detenció d’alguns membres que la integren a tots los pobles d’Aragó. Julian Casanova, al seu llibre “Anarquismo y revolución en la Sociedad rural aragonesa 1936-1938”, diu que al setembre de 1937, a la presó de Casp s’havien tancat a 130 cenetistes, el 90% de les detencions s’havien fet entre el 12 i 30 d’agost. Benito Bernús, a les seues memòries, també mos hi parla: “Se personaron en el pueblo de Nonaspe, varios números de Guardias de Asalto, con una disciplina acérrima, hicieron algunas represalias a algunos socios de CNT y fueron detenidos y encarcelados en Caspe, los socios de CNT Daniel Ráfales Roc y Mariano Ráfales Albiac.” Continuant en les Memòries de Benito Bernús, diu que després dels fets anteriorment relatats, el vocal cenetista del Consell Municipal, F. Pallisa, se’n va a viure a la població catalana de Vilanova. De finals d’any cal destacar, que a la “Gaceta de la República”, del 2 de desembre de 1937, es publica el nomenament de jutge municipal a Agustín Ráfales Vidal; suplent de jutge municipal a Miguel Taberner Llop; fiscal municipal a Isidro Suñer Andrés; suplent de fiscal municipal a Miguel Vidal Llop. Ja entrats a l’any 1938, al “Boletín Oficial de Aragón”, de 23 de febrer, es publica el nomenament de secretari interí del Consell Municipal a D. Abundio Carlos Núñez, substituint a Gregorio Mompel Andreu, que des de la formació del Consell Municipal ocupava el càrrec provisionalment. Tornant a les Memòries de Benito Bernús, diu que en una reunió del Consell Municipal, el president, Agustín Andreu, presenta la dimissió, passant a ocupar lo càrrec d’alcalde-president Benito Bernús. Això ho hem de situar a finals de febrer, ja que en una acta d’arqueig de l’ajuntament de 28 de febrer de 1938, ja consta com a alcalde B. Bernús. Seguint en les Memòries, podem saber que al mes de març, los primers refugiats van arribar en camions del poble d’Aguilar, se’n distribuïts entre Nonasp i Faió, i en els pròxims dies en van continuar arribant més d’altres poblacions; de Vinaròs arriba la 222 Brigada mixta, i fa nit repartida entre Nonasp i Favara; o que quan ja estant les tropes nacionals a prop de Casp, s’obren les portes de la presó, quedant en llibertat los cenetistes Daniel Ráfales i Mariano Ráfales, que aquell mateix dia tornen a Nonasp. En vista de la proximitat de les forces nacionals, Benito Bernús, com a president del Consell Municipal, decideix traure de la caixa municipal los diners i documents que hi ha depositats, ja que pensa que amb l’entrada dels soldats, la caixa pot ser sabotejada, i després fer-lo a ell responsable d’haver-se’ls quedat. Lo dia 29 de març, Benito i la seua família, així com molta gent comencen a evacuar lo poble. En los carros carregats amb tot lo més necessari, agarren lo camí que los porta a la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, Gandesa, Mora... per refugiar-se en terres catalanes, ja que continuen estant baix l’autoritat de la República. Trobant-se refugiat a Reus, li fan saber que el Governador General d’Aragó, ha convocat a tots los presidents dels Consells Municipals al Centro Aragonés de Barcelona, en la finalitat d’informar-los que si guarden diners municipals, los ingresson a la sucursal del Banc d’Espanya a Barcelona. Enseguida s’hi desplaça amb tren, i lo 18 d’abril de 1938, deposita al Banc d’Espanya, la quantitat de 24.356,50 pessetes. Estan refugiat a Barcelona, diu que lo 26 de gener de 1939, les tropes de Franco entren per la carretera de Sants. A la vista dels esdeveniments, es decideixen ell i la dona per tornar al poble. Ho faran lo 2 de març de 1938, i diu que al pont de Matarranya és detingut i portat a l’ajuntament, on a més de ser interrogat, farà entrega al nou alcalde dels documents que guardava del Consell Municipal i lo rebut dels diners depositats al Banc d’Espanya, donant este dia per acabades les responsabilitats de president del Consell Municipal.