Lo joc de “cassola”, és un joc de la infància de la meua mare, Alicia Roc Tomás (1934), que estave lligat a un espai molt concret: lo carrer Maella, on los xiquets-es hi trobaven tots los elements necessaris per fer lo joc. La meua mare me diu que este espai ere molt freqüentat, tant per gent gran, com per petits, ja que amb cinquanta metres estaven lo taller de ferreria de Jala; lo taller de fusteria de Càndido Tena; i al inici del Portal Nou, lo taller de ferreria de José Giner. A més, hi estave l’antiu Centre Republicà, que si be, l’havien clausurat l’any 1938 amb l’entrada de l’exercit nacional, durant les obres de restauració de l’església va estar habilitat per celebrar les cerimònies religioses. Aquí me recorde que lo dia 3 de juny de 1943, va fer la Primera Comunió al Centro. A n’este edifici es van oficiar cerimònies religioses fins lo 5 i 6 d’octubre de 1946 en que es va fer la inauguració de la rehabilitació de l’església. També me recorde, que lo Centro va servir d’allotjament de soldats de cavalleria, que van arribar a Nonasp a principis de 1947, després que los guerrillers de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA) que estaven per les immediacions de Maella, preparessin algunes accions de sabotatge i propaganda, ficant explosius al tram de via de la costa de Vernola. Acabe dient-me que es tractava d’un tram de carrer amb molta activitat, i per tant, ple de vida, i al que los xiquets-es també hi buscaven lo seu espai per jugar. Un dels molts jocs als que ella jugave ere lo de cassola, i així lo recorde: “A quan jo era petita, los carrers eren de terra i quan plovie se ficaven fangosos. Al carrer Maella, los tros de costera que hi havie davant de lo que després ere la ferreria de Jala, ere molt argilenc. Quan plovie totes les xiquetes d’aquell veïnat, anàvem a buscar este fang que ere argilenc i lo portàvem hasta el Centro, pos tot lo que ere la seua fatxada, hi havie una “acera” ampla feta en ciment molt fi. Una volta estàvem allí, agarràvem un bon pessic de fang, lo posàvem entre les mans i fèiem una bola, procurant que lo fang quedes ben compactat. A continuació, en los dits, modelàvem lo que anomenàvem una cassola, procurant que lo cul quedes lo més prim possible, però sense que arribes a foradar-se, ja que en este cas no servie. Mos ficàvem assentades a terra en les cames escarramades, la cassola a la palma de la mà, preparats per esclafar-la i diem preguntant a les altres xiquetes: - Cassola, per dins o per defora? I qualsevol contestave lo que li pareixie: - “Per dins o per defora” I continuàvem dient: - Clareje, ascla-li lo fetge. Fes-li un forat i ascla-li lo cap. Tot seguit, fèiem un moviment semicircular molt ràpidament i la esclafàvem la cassola a la “acera” del Centro, i clar, com impactave per la part oberta a terra, se comprimie l’aire a l’interior, produint-se en l’impacte una petita explosió al rebentar-se”.