Andrés Llop Alfonso (1922-1986)

Andrés Llop Alfonso, va nàixer a Nonasp, lo 28 d’abril de 1922. Fill d’Eusebio Llop Suñer i d’Elvira Alfonso Soler. Los seus germans van ser Rosa i Herminio (del primer matrimoni del pare), després ve ell, i seguits Ángel i Natalia. L’any 1928, quan sis anys, comence a anar als estudis del carrer Maella, i ho fa amb lo mestre D. Enrique Muñoz, acabant als catorze anys, tot just quan comence la Guerra Civil. A causa de la guerra, al 1938, marxen del poble i troben faena a Garriguella (Girona). El 1939 passen a França i malviuen en un camp de concentració durant uns quants mesos. Quan tornen a Nonasp, es troben la casa buida. El pare entre a la presó de Casp lo 20 d’octubre de 1939 i el 30 de novembre va ser traslladat a la presó Provincial de Saragossa, amb una condemna de sis anys i un dia, però gràcies a uns avals va sortir lliure vora els tres mesos. Andrés trobe faena de mosso a una casa de pagès de Riba-Roja Més avant en torne a Nonasp, on també fa d’aprenent a ca José “lo Ferrer”, de la plaça sant Joan, fins que l’avisen de la mina “Virgen del Pilar” on treballarà deu anys. Al 1950 se case amb Rosa Navarro Llop i tenen dos fills: Andrés i Rosa M. Al 1954 marxen a Castelldefels i entre a treballar a la fàbrica Rocalla. Es compra una càmera compacta de baquelita marca Univex per fer fotografies familiars. Al 1964 viatgen a Itàlia i son cosí Jose Maria li deixe una càmera més bona. Quan va veure les fotos rebel•lades es va entusiasmar i va comprar una Minolta. Amb los consells d’un fotògraf es fa un laboratori a casa i experimente les tècniques del rebel•lat. Paral•lelament, impulse una agrupació fotogràfica a la fàbrica Rocalla. El 1972 compre una càmera Pentacon model Praktica, fabricada a Dresden (Alemania) amb diferents objectius intercanviables. Més tard, una reflex Yashica per combinar los accessoris que va afegint. Pren el costum d’aixir amb les dos màquines carregades i fer servir una o l’altra, depenent del que vol fer. Casi sempre utilitze el blanc i negre. Les fotos van prenent un caràcter artístic i documental, se presente a diferents concursos i guanye una quinzena de premis. La mina “Virgen del Pilar” i fàbrica “La Rocalla” lo van afectar d’asbestosi prematurament. Lo darrer carret que va tirar ere en color, a les festes de Nonasp de 1986. Va morir a Castelldefels lo 18 de desembre de 1986. Les fotos que va fer l’oncle Andrés al llarg les dècades de 1960, 1970 i 1980 al nostre poble, representen un document molt valuós. Concretament se tracte, ni més ni menys, que de 1.987 fotografies, entre diapositives i negatius. Estes fotografies aborden temàtiques diferents. Per exemple, les Festes Majors: carreres de sacs, de rucs i d’ous, estirar la soga, la jota, les vaquilles, lo futbol... Reines i dames, revaldant les campanes, disfresses i als anys 80 les Majorets. També va retractar oficis: dones llavant al riu, a Jala ferrant, gent matant lo gorrino, descarregant verema a la Cooperativa, esquilant rucs, la carnisseria... també de la terra: trillant, collint armelles, segant i més. Los rius també estan presents: lo Toll del Pinxo, la Roca del Saladar, la Roca Badà del Sot, lo Pont d’Algars... Obres del poble, com lo Parc de la carretera, també la construcció i la inauguració les piscines municipals l’any 1984, la CAI al Portal, etc. La gent de Nonasp també va ser protagonista de les fotos. En dies senyalats, com pa Pasqua en la colla, lo dia de la Mare de Déu a les pinyeres, als cafès: al Sindicat, al Xiringuito, al carrer major o al Galdón. En definitiva, 1.987 fotografies dedicades exclusivament a Nonasp i la seua gent, fetes en una època ben diferent a la d’ara, en la que les fotos no eren abundants perquè quan pixaves lo botó per disparar la càmera havies d’estar segur. Gràcies a l’important llegat fotogràfic de l’oncle Andrés Llop, ara podem recuperar la memòria d’aquells anys que molts dels que estam aquí hem viscut.

Per Mario Rius

  Panell amb fotografies.L'original està al Museu Etnològic