Andrés Llop Alfonso (1922-1986)
Andrés
Llop
Alfonso,
va
nàixer
a
Nonasp,
lo
28
d’abril
de
1922.
Fill
d’Eusebio
Llop
Suñer
i
d’Elvira
Alfonso
Soler.
Los
seus
germans
van
ser
Rosa
i
Herminio
(del
primer
matrimoni
del
pare),
després
ve
ell,
i
seguits
Ángel
i
Natalia.
L’any
1928,
quan
té
sis
anys,
comence
a
anar
als
estudis
del
carrer
Maella,
i
ho
fa
amb
lo
mestre
D.
Enrique
Muñoz,
acabant
als
catorze
anys,
tot
just
quan
comence
la
Guerra Civil.
A
causa
de
la
guerra,
al
1938,
marxen
del
poble
i
troben
faena
a
Garriguella
(Girona).
El
1939
passen
a
França
i
malviuen
en
un
camp
de
concentració
durant
uns
quants
mesos.
Quan
tornen
a
Nonasp,
es
troben
la
casa
buida.
El
pare
entre
a
la
presó
de
Casp
lo
20
d’octubre
de
1939
i
el
30
de
novembre
va
ser
traslladat
a
la
presó
Provincial
de
Saragossa,
amb
una
condemna
de
sis
anys
i
un
dia,
però
gràcies a uns avals va sortir lliure vora els tres mesos.
Andrés
trobe
faena
de
mosso
a
una
casa
de
pagès
de
Riba-Roja
Més
avant
en
torne
a
Nonasp,
on
també
fa
d’aprenent
a
ca
José
“lo
Ferrer”,
de
la
plaça
sant
Joan,
fins
que
l’avisen
de
la mina “Virgen del Pilar” on treballarà deu anys.
Al
1950
se
case
amb
Rosa
Navarro
Llop
i
tenen
dos
fills:
Andrés
i
Rosa
M.
Al
1954
marxen
a
Castelldefels
i
entre
a
treballar
a
la
fàbrica
Rocalla.
Es
compra
una
càmera
compacta
de baquelita marca Univex per fer fotografies familiars.
Al
1964
viatgen
a
Itàlia
i
son
cosí
Jose
Maria
li
deixe
una
càmera
més
bona.
Quan
va
veure
les
fotos
rebel•lades
es
va
entusiasmar
i
va
comprar
una
Minolta.
Amb
los
consells
d’un
fotògraf
es
fa
un
laboratori
a
casa
i
experimente
les
tècniques
del
rebel•lat.
Paral•lelament,
impulse
una
agrupació
fotogràfica a la fàbrica Rocalla.
El
1972
compre
una
càmera
Pentacon
model
Praktica,
fabricada
a
Dresden
(Alemania)
amb
diferents
objectius
intercanviables.
Més
tard,
una
reflex
Yashica
per
combinar
los
accessoris
que
va
afegint.
Pren
el
costum
d’aixir
amb
les
dos
màquines
carregades
i
fer
servir
una
o
l’altra,
depenent
del
que
vol
fer.
Casi
sempre
utilitze
el
blanc
i
negre.
Les
fotos
van
prenent
un
caràcter
artístic
i
documental, se presente a diferents concursos i guanye una quinzena de premis.
La
mina
“Virgen
del
Pilar”
i
fàbrica
“La
Rocalla”
lo
van
afectar
d’asbestosi
prematurament.
Lo
darrer
carret
que
va
tirar
ere
en
color,
a
les
festes
de
Nonasp
de
1986.
Va
morir a Castelldefels lo 18 de desembre de 1986.
Les
fotos
que
va
fer
l’oncle
Andrés
al
llarg
les
dècades
de
1960,
1970
i
1980
al
nostre
poble,
representen
un
document
molt
valuós.
Concretament
se
tracte,
ni
més
ni
menys,
que
de
1.987
fotografies,
entre
diapositives
i
negatius.
Estes
fotografies
aborden
temàtiques
diferents.
Per
exemple,
les
Festes
Majors:
carreres
de
sacs,
de
rucs
i
d’ous,
estirar
la
soga,
la
jota,
les
vaquilles,
lo
futbol...
Reines i dames, revaldant les campanes, disfresses i als anys 80 les Majorets.
També
va
retractar
oficis:
dones
llavant
al
riu,
a
Jala
ferrant,
gent
matant
lo
gorrino,
descarregant
verema
a
la
Cooperativa,
esquilant
rucs,
la
carnisseria...
també
de
la
terra:
trillant,
collint armelles, segant i més.
Los
rius
també
estan
presents:
lo
Toll
del
Pinxo,
la
Roca
del
Saladar,
la
Roca
Badà
del
Sot,
lo
Pont
d’Algars...
Obres
del
poble,
com
lo
Parc
de
la
carretera,
també
la
construcció
i
la
inauguració
les
piscines
municipals
l’any
1984, la CAI al Portal, etc.
La
gent
de
Nonasp
també
va
ser
protagonista
de
les
fotos.
En
dies
senyalats,
com
pa
Pasqua
en
la
colla,
lo
dia
de
la
Mare
de
Déu
a
les
pinyeres,
als
cafès:
al
Sindicat,
al
Xiringuito, al carrer major o al Galdón.
En
definitiva,
1.987
fotografies
dedicades
exclusivament
a
Nonasp
i
la
seua
gent,
fetes
en
una
època
ben
diferent
a
la
d’ara,
en
la
que
les
fotos
no
eren
abundants
perquè
quan
pixaves
lo
botó
per
disparar la càmera havies d’estar segur.
Gràcies
a
l’important
llegat
fotogràfic
de
l’oncle
Andrés
Llop,
ara
podem
recuperar
la
memòria d’aquells anys que molts dels que estam aquí hem viscut.
Per Mario Rius