És fill d’Agustín Llop Vallespí (1886-1953) i d’Alfreda Bielsa Omella (1883-1969), de ca la “Mestresseta” i neta per línia materna de Ramon Omella, natural de Torre d’Arques, que va vindre a Nonasp per fer de mestre de xiquets cap allà l’any 1843, exercint hasta que es va morir lo 23 de març de 1864. Agustín és lo sèptim fill del matrimoni format per Manuel i Rosa i, pot ser, lo fet de ser família nombrosa, fa que de jove se’n vaigo a treballar a Barcelona. Lo cas d’Alfreda és molt paregut, ja que és la tercera de set germans. Lo primer testimoni que vull aportar és lo de Mercedes Suñer Turón, que me diu: “Agustín de ben jove se’n va anar a treballar a Barcelona, on aprèn l’ofici de sastre. Alfreda, també se’n va a Barcelona de ben jove i treballa servint de mossa a una casa. Allí es fiquen a festejar i se casen. Ell treballa de sastre, i ella té una parada al mercat dels Encants, on ven robes, fils i brodats”. Lo 17 de maig de 1908, naix a Barcelona, lo primer i únic fill del matrimoni, al que li posen per nom Alfredo. Una particularitat del seu físic que l’acompanya tota la vida és que té la boca torta, i aquí aporto lo testimoni de Marí Carmen Vallespí, que me diu com va ser: “Jo vaig veure fotos d’ell, que encara lo portaven al coll i ja tenia la boca torta. Potser quan li va passar no tindria més d’un any. Sempre vaig sentir dir que va ser a conseqüència d’un corrent d’aire d’una broma, durant una tronada molt grossa hi va haver a Barcelona”. L’any 1917, l’ajuntament, es proposa construir uns estudis nous, i per finançar-los posa a subhasta publica tres edificis municipals. Estos s’adjudiquen al millor postor, que en el cas dels estudis vells de la plaça del Portal, és Agustín Llop Vallespí, per la quantitat de 1.751,25 pessetes; la presó (en l’actualitat propietat dels Amics de Nonasp), a Mariano Ràfales Llop, per 305 pessetes; i un quarto destinat a la venda de carn, i que ja feia temps que no s’utilitzava, a Daniel Maza Giner, per 154 pessetes. Los estudis de la plaça del Portal, segons se diu a n’algunes actes de l’ajuntament, era un edifici vell i en malt estat, per la qual cosa que hem de pensar que lo tirarien tot a terra, i es farien una casa nova, tal com es pot veure avui en dia. Acabades les obres, Agustín i Alfreda, tornen a Nonasp, i ell instal•la la sastreria per homes als baixos de casa seua, a la plaça del Portal. Però lo seu fill, Alfredo, se queda a Barcelona, on amb lo pas dels anys estudiarà magisteri. Aquí aporto lo testimoni d’Álvaro Llop, que recorda com lo seu iaio li va contar que en una ocasió en què Alfonso XIII va anar a Barcelona, li va poder donar la mà, dins d’un acte en què representava als estudiants. Pot ser que això ho hauríem de situar dins del context de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Un moment important en la vida de qualsevol jove, era a l’hora de quintar. Segons lo Llibre de Quintes de l’ajuntament, lo 22 d’abril de 1929, vint-i-quatre joves nascuts l’any 1908 formaven la quinta de 1929, tots en vint anys complits, van ser tallats i si no van al•legar cap impediment físic, se’ls va considerar útils per fer lo servei militar obligatori. En los cas d’Alfredo Llop, a la classificació es va declarar apte per ser soldat, amb una altura de 1,773 metres i amb l’ofici de mestre. Al mateix Llibre de Quintes, hi ha una anotació que diu “al ingresar en Caja ha sido declarado excluido para Servicios auxiliares”. També trobem al llibre de la Comissió Municipal Permanent de l’ajuntament, sessió de 18 de gener de 1931, una comunicació: “Del Coronel Presidente de la Junta de Clasificación y Revisión de la provincia nº 78 de fecha 14, participando que el mozo Alfredo Llop Bielsa, nº 7 del Reemplazo de 1929, ha sido clasificado “Soldado útil exclusivamente para servicios auxiliares”. Per saber quin és lo primer poble que Alfredo Llop exercís de mestre, continuarem llegint lo llibre de la Comissió Municipal Permanent, sessió de 22 de març de 1931, on s’informa d’una comunicació que diu que amb data de 16 de març, l’han designat com Mestre Nacional per l’escola de Moyuela (Saragossa) i se demana que se li entrego a l’interessat per lo seu coneixement. Com Alfredo ja festejava en Julia Vallespí Vidal (1912-1983), pot ser que lo fet de tindre plaça de mestre i les dificultats per desplaçar-se pròpies del temps, faran que durant les vacances d’estiu, ficon lo dia per celebrar la boda. Se casen lo 21 de desembre de 1931, coincidint en les festes de Nadal, a l’església de Sant Portomeu de Nonasp i fan de testimonis lo secretari de l’ajuntament, Miquel Simó Solé i lo mestre de l’escola de Nonasp, Enrique Muñoz Gómez. Encara que la residència la tenen a Moyuela, on Alfredo té la plaça de mestre, Julia ve a Nonasp a tindre lo primer fill del matrimoni, on tenen tota la família. Naix a finals d’any de 1932 i li posen per nom Cèsar. A la Gaceta de Madrid, d’11 de setembre de 1934, se publica que Alfredo Llop és traslladat de l’escola de Moyuela, a l’escola unitària de Capçanes (Tarragona). A n’este poble hi estarà hasta que en el transcurs de la guerra civil és mobilitzat, i formarà part de les Milícies per la Cultura, que tenen per objecte l’alfabetització dels soldats enviats al front. A l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona, es conserven 2.282 fitxes d’inscripció a les Milícies de la Cultura. I entre elles, hi està la d’Alfredo Llop, de la que he pogut obtindré una còpia digital. Per la lectura de la fitxa, sabem que lo Comissari del C. R. I. M. (Centre Reclutament i Instrucció Militar) lo proposa per les Milícies de la Cultura; que és mestre de 1ª ensenyança a Capçanes; que està vinculat al PSUC i afiliat al sindicat FETE (Federació de Treballadors de l’Ensenyança) des d’agost 1936; los avals són del PSUC, FETE i Centro Republicano de Izquierda de Nonasp. Com molts altres soldats republicans, amb lo final de la guerra passa a França, però no hi estarà gaire temps, ja que lo mateix any 1939, és sotmès a un Consell de Guerra. A l’expedient de depuració diu: És nascut a Barcelona, pedania d’Hostafrancs; residencia a Capçanes, comarca del Priorat; condemnat a una pena de vuit anys d’inhabilitació especial. Lo Consell de Guerra, potser se celebra los primers mesos de 1939, ja que sabem que Alfredo Llop, al mes de juny es troba a Nonasp. L’ajuntament en sessió ordinària de 18 de juny 1939, acorda donar part al Governador Civil de la conducta improcedent del Secretari D. Enrique Ramos i nomenar a Alfredo Llop com a Secretari habilitat mentre és resolt la situació. En sessió de 25 de novembre de 1939, és ratificat amb lo càrrec de secretari habilitat i continuarà exercint hasta la sessió de 27 de gener de 1940. L’un demà, 28 de gener, l’ajuntament se reuneix en sessió i diu que com ha quedat vacant la plaça de secretari, sé nomene provisionalment per ocupar lo càrrec a Antonio Ribot Mullerat. Lo fet de deixar lo càrrec de secretari, me porta a pensar que és rehabilitat per exercir de mestre. Dels següents anys poca cosa sabem, però cal destacar que al gener de 1941, naix a Nonasp lo segon fill, al que li posen per nom Alfredo. Per saber los pobles en què exerceix de mestre d’Ensenyança Primària, ho farem llegint a Daniel Maza, a la revista Lo Portal nº 64, de maig de 1989, l’article “Adiós a un maestro”, on a més de citar Moyuela i Capçanes, diu que també va estar a Sant Vicenç de Calders, Alió, Amposta i Flix. D’esta darrera població, Alfredo Llop, ja ve a Nonasp, on l’un de setembre de 1956, pren possessió en propietat de l’Escola Unitària nº 2. Continuo llegint l’article de Daniel Maza, per saber en què condicions se trobe als estudis de Nonasp: “La escuela que se encuentra D. Alfredo, está prácticamente en ruinas: los tejados llenos de goteras, convierten las aulas en auténticas piscinas los días de lluvia; las viejas puertas no cierran; y por las rendijas de las destartaladas ventas se cuela el aire frío del invierno (…) Así empiezan unos años de constante actividad, en los que D. Alfredo hace todo tipo de peticiones al Ayuntamiento, cuyo último objetivo es conseguir para las escuelas un mínimo de confort y equipamientos”. La lectura dels llibres d’actes de l’ajuntament, me confirmen lo que escriu D. Maza, ja que són moltes les sol•licituds i acords per arreglar retretes, finestres, blanquejar, fer taules noves i més coses. De tots los acords vull destacar alguns que mos poden aidar a conèixer a n’este mestre nonaspí. A la sessió de 19 d’octubre de 1957, s’acorda la creació d’un Coto Escolar: “Vista la instancia de D. Alfredo Llop Bielsa, de que sea cedido a la Escuela que regenta el terreno denominado Cuesta de Matarraña, Cuesta del Sot y Cruceta (…) de unas 5 hectáreas para crear el Coto Escolar forestal, institución que tantos beneficios educativos y económicos ha de proporcionar a la infancia y juventud y dado el entusiasmo que el referido Maestro tiene por la obra educativa, se acuerda conceder la ocupación a la Escuela, con el exclusivo fin de que se cree el Coto Escolar…” Un altre acord important, lo trobem a la sessió de 28 d’octubre de 1961, on Alfredo Llop impulsa la creació de l’escola de pàrvuls: “Reunida la Junta Municipal de Educación Primaria (…) el Sr. Alcalde manifiesta la necesidad ineludible que siente la población (…) de crear una Escuela de Párvulos (…) Que la población infantil comprendida en la edad escolar como párvulos es en la localidad de 36 niños y 31 niñas (…) y que justifica la aspiración de contar con Escuela de Párvulos (…) Los asistentes exponen su conformidad (…) y acuerdan se inicie el expediente de solicitud de creación de una Escuela de párvulos (…) firman los asistentes… L. Freixa, A. Rupérez, A. Barrachina, Balbina Navarro, D. Reyes, María V. Cubeles, Germán Fernández, Rdo. D. Doroteo Juan (…) Nonaspe a 28 de octubre de 1961. Vº Bº El Alcalde Presidente de la Junta Municipal Ángel Gimeno; El Secretario de la Junta Municipal Alfredo Llop Bielsa”. A més de la labor de docent, comparteix responsabilitats públiques. Poc temps després d’arribar a Nonasp, a la Comunitat de Regants de Matarranya, lo secretari Joaquín Gimeno renuncia al càrrec per motius de salut, i és Alfredo Llop qui lo substituirà per acord de Junta General de 6 de maig de 1957, firmant la darrera acta de secretari lo 10 de juny de 1984. D’este temps, cal destacar les obres de canalització de les sèquies de Matarranya i Llentic i Sot durant l’hivern de 1982-83, amb un pressupost de 44.140.223 pessetes. També és nomenat “concejal”, lo 2 de febrer de 1964, al renovar-se parcialment l’ajuntament que presideix Ángel Gimeno Comella. Lo 5 de febrer de 1967, hi ha una altra renovació parcial, i ara és nomenat tinent d’alcalde. Ocuparà este càrrec hasta la sessió de 7 de febrer de 1971, en què és cessat de la corporació que ara presideix Luis Freixa Domenech. Després d’exercir de mestre durant quaranta-quatre anys, D. Alfredo, que era com lo coneixíem tots, se jubila a l’estiu de 1975, amb 67 anys complits, una volta acabat lo curs escolar. Entrevistats alguns alumnes seus, vull destacar lo testimoni de José Albiac Altés, que recorda d’ell: “Quan explicava història tothom estava en la boca oberta, tots escoltàvem”. Mari Carmen Vallespí, me diu, que a més del treball que feia de docent: “Ell tot l’any, de dilluns a divendres, als baixos de casa seua, feia repàs i a més ensenyava a escriure a màquina”. Lo 17 d’octubre de 1976, Alfredo Llop i Julia Vallespí, se desplacen a Capçanes, on li han preparat un homenatge. Per les fotografies d’aquell dia, es pot deduir que el primer acte va ser una missa amb tots los exalumnes, després van anar tots al col•legit on es fan una foto de grup, los parlaments propis d’un homenatge i entrega de placa commemorativa per Alfredo i ram de flors per Julia. Los anys van passant i l’un de novembre de 1983, mor a Nonasp Julia Vallespí i això tindrà com a conseqüència que al cap de pocs mesos, Alfredo es trasllado a viure a Casp amb lo seu fill César. A finals de 1988, l’ajuntament que presideix José Albiac Altés, decideix posar-li al Col•legi de Nonasp, lo nom d’Alfredo Llop, i a la sessió de 12 de gener de 1989, acorda los actes per celebrar-ho: “A propuesta del Sr. Alcalde, la Corporación acuerda por unanimidad, la celebración de un día festivo para conmemorar el nuevo nombre del Colegio Público de la localidad, cuya actual denominación es “Colegio Público D. Alfredo Llop Bielsa”. Se acuerda proponer al Consejo Escolar el día 23 de abril, San Jorge, para la celebración de dicho acto. Igualmente se acuerda encargar la placa conmemorativa y hacer llegar invitación a D. Alfredo Llop Bielsa y al Ministerio de Educación para que asista algún representante del mismo”. Per saber com van acabar les bones intencions de celebrar l’acte, ho farem lleguin Lo Portal nº 63, del mes d’abril 1989, on Daniel Maza, diu: “Con motivo de haberse puesto el nombre del maestro jubilado D. Alfredo Llop Bielsa al Colegio Público, se acordó celebrar un acto de homenaje a dicho maestro el día 23 de abril, descubriendo una placa en la fachada del Colegio dentro de los actos previstos para el día de Aragón. Con la conformidad del Consejo Escolar, se invitó a los actos a la Delegada de Educación, la cual confirmó su asistencia siempre que se cambiara la fecha del acto, por lo que se decidió trasladarlo al día 21 viernes; puesto al habla el Sr. Alcalde con D. Alfredo, excusó éste su asistencia por la edad y su precario estado de salud, por lo cual se decidió suspender los actos programados”. I si continuem llegint a Daniel Maza, a Lo Portal nº 64, de maig de 1989, a l’article “Adiós a un maestro”, mos compte lo final d’esta història: “El pasado mes de mayo, en precario estado de salud, fue trasladado a una clínica de Zaragoza, donde, tras una delicada operación de hígado, falleció el día 24 de dicho mes, a los tres días de ser operado”.